El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat investigar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà pels avals de l'Institut Català de Finances (ICF) als ex alts càrrecs del Govern encausats pel Tribunal de Comptes. En una interlocutòria, la sala civil i penal del TSJC, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, acorda inadmetre a tràmit les denúncies que van presentar Vox, Convivència Cívica Catalana i Cs contra Aragonès i els seus consellers pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.
Sense l'aval de la Fiscalia tot feia preveure que les querelles no s'admetrien tràmit. El ministeri públic deixava constància en el seu informe que "la mera articulació d'un mecanisme d'aval que, de manera provisional, garanteixi les exigències cautelars d'un procediment judicial o administratiu que involucri un funcionari o autoritat, no implica en si mateixa que causi un perjudici al patrimoni públic ni, per tant, un delicte de malversació de fons públics". Vox va denunciar el president, Pere Aragonès, el conseller d'Economia, Jaume Giró, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, pels delictes de prevaricació administrativa i malversació. Convivència Cívica Catalana va denunciar només Pere Aragonès pels mateixos delictes. Carlos Carrizosa, de Ciutadans, va denunciar a la Fiscalia el Consell de Govern de la Generalitat per un delicte de malversació.
Els magistrats, seguint els arguments de la Fiscalia, consideren que la Generalitat "segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d'un procediment executiu que garanteix el seu retorn. Només es podria perseguir els membres del Govern si l'aval s'executa i després no se'n demana el retorn.
El possible delicte de prevaricació administrativa també s'hauria de descartar, segons el tribunal, perquè el Govern no només és un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació, perquè no són simples resolucions administratives, sinó normes amb rang de llei. De fet, recorda que el decret llei es va crear per resoldre amb urgència la petició d'avals del Tribunal de Comptes a diversos ex alts càrrecs del Govern, però també abasta altres possibles afectats per fets similars i que encara no tinguin sentència ferma.
Segons el tribunal, aquests avals tenen certes condicions, com el fet que els actes perseguits siguin comesos en exercici de càrrec públic, que no estiguin coberts per les assegurances o que la Generalitat no els estigui perseguint. Igualment, totes les quantitats hauran de ser retornades a l'erari si hi ha sentència ferma en contra.
El TSJC recorda que el cas també està recorregut davant del Tribunal Constitucional per part de Vox. La querella i les denúncies van dirigides contra tot l'executiu, però especialment contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró.