El jutge del cas Volhov, protegit? El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la querella contra el jutge Joaquín Aguirre, presentada pel president a l'exili, Carles Puigdemont, el director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i el seu advocat, Gonzalo Boye, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest divendres. El tribunal -presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, amb els magistrats María Eugenia Alegret, i Carlos Ramos, de ponent- sosté que el magistrat -jubilat des del 15 de gener passat-, no ha comès els delictes de prevaricació judicial ni de malversació de fons en la instrucció del cas Volhov. El TSJC admet, però, "irregularitats processals", i que la resolució del jutge és "és producte del caos" però que "es poden resoldre en la via de recursos".
El TSJC ha trigat sis mesos per inadmetre la querella, i la seva permissiva resolució contrasta amb l'estricta resposta de l'Audiència de Barcelona, que el desembre passat va tancar la peça de la suposada ingerència russa a l'independentisme català, acusant el jutge Aguirre de "frau de llei", per no fer-li cas i no aturar la investigació. La Fiscalia Superior de Catalunya tampoc va veure cap acte delictiu en l'actuació del jutge Aguirre. És previst que Puigdemont, Alay i Boye presentin un recurs de súplica al mateix tribunal contra aquesta negativa a investigar el jutge Aguirre.
"Expressions extravagants", res més
En la resolució, el TSJC aclareix que només analitza si és delictiva o no la resolució del jutge del 21 de juny passat, en la qual creava una peça nova, la ingerència russa, a partir de la peça ja existent sobre Catmón, sobre suposades irregularitats de subvencions de la Diputació -causa mare oberta el 2017-, i dos anys després sorgiria la peça del cas Volhov sobre la suposada ajuda del govern de Putin a Puigdemont.
El tribunal hi precisa que els querellants no han detallat altres accions de prevaricació del jutge, al qual van recusar per comentar el cas obert en una televisió alemanya, procés del qual també se'n va sortir. Boye acusa el jutge Aguirre d'haver-se inventat un precepte jurídic per a incloure'ls com a investigats, per primera vegada, en la nova peça de la ingerència russa en contra de la prohibició que li va fer l'Audiència de Barcelona, i també per voler torpedinar la llei d'amnistia.
El tribunal admet que "alguna de les expressions utilitzades pel magistrat querellat en la seva resolució (21/06/2024), podrien ser reprovades, per desafortunades i extravagants, a més d'innecessàries per a justificar la seva decisió de formar una nova peça separada", la de la ingerència russa. Res més.
La malversació, també descartada
El raonament del tribunal, expressat en trenta planes, és que quan la secció 21 de l'Audiència de Barcelona, en una resolució de 29 de maig passat, va ordenar al jutge aturar la peça del cas Volhov, "no va prohibir-li fer res més", sinó, com marca la llei, acabar les diligències pendents aprovades i resoldre si arxivava el procediment o l'enviava a judici, amb la investigació feta fins a l'1 d'agost de 2023.
El TSJC sosté que el jutge Aguirre va preguntar a les parts què volien fer, "sense obtenir resposta", i que després, el 21 de juny, va fer una nova resolució en què creava la nova peça d'ingerència russa a partir d'una que continuava oberta, la de Catmon-Igman, on va bolcar tota la investigació policial de la peça Volhov perquè aquesta no podia fer-hi res més que enviar-la a judici o tancar-la. D'aquesta acció del jutge Aguirre, la secció 21 de l'Audiència de Barcelona va afirmar que dictava el sobreseïment de la peça de la ingerència russa perquè no li havia fet cas d'aturar-la. Això no obstant, el TSJC considera que no hi ha una acció deliberada delictiva en el jutge, que la llei permet endreçar peces i fer les diligències aprovades "endarrerides".
Per tot això, el tribunal conclou: "Aquesta conducta, al marge de les irregularitats processals a depurar per la via dels recursos, no constitueix cap desobediència palmària del que es disposa en l'acte de 29/05/2024, ni suposa tampoc una resolució injusta, tal com disposa el Codi Penal i la jurisprudència del Tribunal Suprem."
El tribunal també descarta que el jutge Aguirre hagi comès el delicte de malversació -per haver encarregat a la policia investigacions, que ja no servien de res- perquè exposa que per complir aquest fet delictiu hauria de disposar dels diners públics, i que no s'hi detecta cap acte d'enriquiment personal o a tercers.