El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs de reposició presentat pel Govern per aturar l'ultimàtum que el tribunal va donar a la Conselleria d'Educació per complir amb la imposició del 25% del castellà a les aules. El Govern va recórrer aquest ultimàtum al·legant que estava preparant una normativa nova, en referència al decret que el Govern ja ha entrat en vigor que defuig dels percentatges i atribueix la responsabilitat en el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. En dues interlocutòries, el tribunal insisteix que Cambray ha de dictar les "instruccions, resolucions i circulars en matèria de personal docent" per assegurar que es compleix la sentència que obliga a impartir el 25%.
Tan bon punt va arribar l'ultimàtum del tribunal, Cambray va anunciar que els equips jurídics presentarien un recurs de reposició i va prometre a les escoles que no haurien de fer cap canvi en els models educatius. Així mateix, va carregar contra el nou ultimàtum que donava el TSJC, titllant-lo d'aberrant "a nivell pedagògic i jurídic", també pel fet que legitima l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, que és l'entitat que va sol·licitar l'execució forçosa de la sentència. En aquest sentit, des del Govern es va explicar que aquesta associació no està legitimada per exigir l'execució forçosa.
En les dues interlocutòries, el tribunal confirma l'execució que va ordenar a instàncies de la Asamblea, i en la segona fa el mateix amb l'interlocutòria que va acceptar la petició del pare d'un alumne, al qual el tribunal va donar legitimitat per personar-se com a part afectada en el procediment. El tribunal retreu a la Generalitat que al·legui que la sentència vulnera drets d'alumnes i professors, però que en canvi, "no contribueixi a argumentar per què considera que amb l'auto se li estan violentant els drets dels alumnes i professors quan el què es tracta d'assegurar és un mínim d'impartiment d'hores lectives de castellà i català a les escoles".
Hablamos Español sí, Òmnium i Plataforma no
En un altre procediment obert del TSJC, el tribunal ha admès a l'entitat Hablamos Español com a part afectada per demanar l'execució de la sentència que obliga a impartir el 25%, i en canvi ha rebutjat que es personin Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i el sindicat Ustec, que havien demanat entrar al cas. En l'escrit, el tribunal també explica que no admeten Convivència Cívica Catalana malgrat que ho va demanar juntament amb Hablamos Español, perquè considera que aquesta plataforma té uns estatuts amb finalitats "genèriques".
Amb el mateix raonament, el tribunal diu que els estatuts d'Òmnium són genèrics al fixar-se com objectiu "el foment, el desenvolupament i la defensa de la llengua i la cultura catalana en tots els àmbits de la ciència, les arts, les lletres, el pensament i els mitjans de comunicació, en tots els sectors de la societat", perquè no mencionen l'educació en concret. En el cas de Plataforma per la Llengua i Ustec, el tribunal sí que reconeix que la promoció del català en l'educació està prou plasmada en els seus estatuts, però creu que no poden considerar-se afectades perquè "l'ús del català com a llengua vehicular en els diferents ensenyaments compresos en el sistema educatiu no ha estat objecte de pronunciament judicial", sinó que la sentència s'ha posicionat sobre el castellà.
El decret del Govern
En paral·lel a la presentaicó dels recursos, el Govern va treballar en l'elaboració del decret que va aprovar un Consell Executiu extraordinari el 30 de maig i que seguirà el seu tràmit al Parlament en el ple de la setmana vinent, on és previst que s'aprovi, tot i que ja està en vigor des del moment en què es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquest decret subratlla la "inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges" sobre l'ús de la llengua i deixa clar que és el departament d'Educació i, en darrera instància, el conseller Cambray, qui assumeix la responsabilitat del projecte lingüístic de cada centre.
Els partits de la dreta van intentar torpedinar el seu tràmit al Parlament portant-lo al Consell de Garanties Estatutàries. Aquest òrgan va emetre el seu dictamen dilluns, avalant el text assegurant que la norma no és contradictòria amb l'Estatut ni la Constitució. A més, sosté que correspon a la Generalitat la regulació del tractament de les llengües oficials, i valora que fixar sistemes com els percentatges -com ha fet el TSJC- no "és en absolut" l'única alternativa viable a l'hora de regular l'ús de les llengües oficials.