Cap modificació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha contestat a la defensa de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que no farà cap aclariment ni correcció de la sentència, en la qual la condemna a 4 anys i mig de presó i a 13 anys d'inhabilitació a càrrec públic, segons una interlocutòria comunicada aquest dijous. Els advocats de Borràs, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, van indicar dos errors: que la sentència no té número i que no es recullen les condemnes que va modificar la Fiscalia als altres dos condemnats, Isaías Herrero i Andreu Pujol. Amb aquesta negativa, el tribunal del TSJC manté els cinc dies perquè la defensa de Borràs i la Fiscalia anunciïn si presenten recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la condemna. El termini acaba dimarts vinent.

Els arguments del TSJC

En la resolució, el tribunal del TSJC —format pels magistrats Jesús María Barrientos, Fernando Lacaba i María Jesús Manzano— exposa que “no s’observa cap discordança ni error entre la petició realitzada pel ministeri fiscal” en el seu escrit de conclusions definitives, l’1 de març de 2023, i les recollides en els folis 1.661 a 1.667, i per tant —afegeix— no cal aclarir la sentència dictada pel tribunal” i desestima la petició d’aclariment. Pel que fa a la segona reclamació, el tribunal del TSJC precisa que el número de la sentència, que és la 1/23, “ja va ser informada en una resolució de diligència d’ordenació del 31 de març de 2023 per part del lletrat de l’Administració de Justícia”, i per tant considera que no ha de fer cap correcció. Si el TSJC hagués acceptat la reclamació de la defensa, potser, s’haurien modificat els terminis per anunciar els drets vulnerats i el recurs davant l'alt tribunal espanyol.

Els recursos previstos

És probable que la Fiscalia presenti recurs davant el Tribunal Suprem, com la defensa de Laura Borràs, però en sentit contrari. Les fiscals Teresa Duerto i Assumpta Pujol van defensar que la presidenta de Junts fos condemnada a 6 anys de presó i a 23 anys d’inhabilitació a càrrec públic pel delicte de prevaricació en concurs amb el de falsificació en document oficial i en document privat per haver ordenat i aprovat el fraccionament en 18 contractes de la renovació de la web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que sumava més de 335.000 euros, a Herrero entre els anys 2013 al 2017. Un fiscal del Tribunal Suprem, amb el parer de les fiscals del cas, haurà de defensar el recurs, si el presenten, en el qual ara només s’haurà d’anunciar si es considera que el TSJC no ha aplicat bé el Codi Penal i l’aplicació de normes.

En la sentència, el tribunal expressa que no està d’acord amb la Fiscalia perquè considera que el delicte de prevaricació va per separat, quan Laura Borràs —precisa— va decidir que Isaías Herrero faria totes les feines de modernització de la web de la ILC, i per aquest delicte la condemna a 9 anys d’inhabilitació a càrrec públic. A banda, la condemna a quatre anys i mig de presó i a 4 anys més d’inhabilitació a càrrec públic en considerar que és autora d’un delicte de falsificació en document oficial, en aprovar les concessions, i inductora del delicte de falsificació de document privat, en demanar a Herrero que presentés altres pressupostos comparsa per simular un concurs públic, un d'ells fet per Pujol. Amb tot, el magistrat Jesús María Barrientos proposa al govern espanyol que indulti la meitat de la pena de presó per evitar a Borràs el seu ingrés a un penal, en sostenir que no tornarà a fer-ho, que no es va beneficiar personalment i que la feina va ser feta correctament.

El vot particular, clau 

Per contra, la defensa de Borràs, segurament, denunciarà els drets fonamentals vulnerats en la investigació dels Mossos. També pot destacar el vot particular de la magistrada Manzano, en el qual assegura que Borràs no és autora d'un delicte de falsificació en document oficial, sinó en document privat, i que la pena de presó oscil·laria entre els 23 mesos a tres anys. La magistrada, a més, aposta per aplicar a tots els acusats l'atenuant de dilacions indegudes del procediment, en haver passat cinc anys des de l'inici de la investigació, i limitar el càstig a Borràs a 23 mesos de presó, fet que li evitaria l'entrada a un centre penitenciari.