La justícia fa política. La secció 5a de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la resolució del ple de l’Ajuntament de Barcelona, de data 31 de març de 2017, en la que s'acorda revocar l’atorgament de la Medalla d’Or de la ciutat a l'exministre Rodolfo Martín Villa, concedida en sessió de 30 de març de 1976. La sentència estima el recurs d’apel·lació presentada pel mateix Martín Villa i es fonamenta en l’aplicació del reglament municipal del mateix Ajuntament de Barcelona de l’any 2012 que va mantenir les distincions concedides a totes les persones i entitats corporatives a l’empara del Reglament Municipal anterior de l’any 1950. Per les entitats de memòria històrica, Martín Villa és un dels executors de la repressió i mort de dissidents polítics durant el franquisme i els primers anys de democràcia. El TSJC indica que l’acord municipal de retirada de medalles d’or s’havia basat en l’article 6 del reglament Municipal de l’any 2012, que va introduir la possibilitat de revocació de les medalles per actes desmereixedors de la seva concessió, no contemplada en l’anterior Reglament de 1950. Dos dels cinc magistrats han fet un vot particular per criticar encara més l'acció de l'Ajuntament de Barcelona.
Raonament
La sentència considera que la retirada de la medalla és possible quan es produeixin fets coetanis no coneguts en el moment de l’atorgament, o per actes o manifestacions contraris a motius que van justificar la concessió (termes utilitzats per l’article 6.1 del Reglament municipal de 2012) però "en cap cas sobre la base de realitzar un nou judici de valor o de concessió o per raons d’oportunitat", cosa que no està contemplada en el citat article 6 del Reglament. El tribunal raona que el reglament de 2012 expressament havia mantingut tots els honors i distincions concedits anteriorment, sense que existeixi habilitació normativa per revocar la distinció concedida, i per això en els termes en què ha exercit la seva potestat "la corporació local no es troba habilitació legal i excedeix de la previsió de la seva pròpia regulació".
Defensa
En la seva defensa, Martín Villa va exposar que “no ha efectuat acte ni cap manifestació posterior que li faci desmerèixer la concessió de la medalla”. Ans al contrari, assegura que “és reconeguda la seva labor en la transició” i que “va signar la primera convocatòria d'eleccions municipals” que van permetre els primers ajuntaments democràtics. A més, al·ludeix a una carta personal de Josep Tarradellas, així com a una declaració d'Eduardo Uriarte, membre d'ETA, i a la seva participació en la transició.
Per la seva part, el consistori indica que els fets rellevants que han motivat la revocació de la medalla d'or “són fets objectius: l'actor formava part de l'estructura de decisió política del règim franquista, de la seva estructura de comandament i de la seva estructura repressiva”. Afegeix que dels actes que es deriven de l'exercici d'aquest càrrec, especialment de l'exercici del càrrec de governador civil de Barcelona, que comportava la responsabilitat sobre l'ordre públic, amb la direcció suprema de les estructures de repressió durant el seu mandat. I sostenen que “no es tracta de cap procés o intenció judicial, sinó del repudi ètic de la dictadura, a la qual va representar i va servir amb responsabilitats polítiques elevades”. I conclou que l'Ajuntament no ha plantejat una nul·litat o anul·labilitat de la concessió inicial, sinó una revocació per raons d'oportunitat, permesa en l'actual Reglament d'Honors en l'article 6, seguint el tràmit per a la seva concessió a falta de previsió expressa per a la revocació. També cita l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica (Llei 52/2007) com a manteniment a la revocació.
Vots particulars
Els dos magistrats que realitzen un vot particular cadascun mantenen que és correcte retornar la medalla a Martín Villa, com ha acordat el conjunt dels cinc magistrats del TSJC, que alhora tomba la sentència del jutjat contenciós administratiu 11 de Barcelona, que donava la raó a l'ajuntament. En els vots particulars donen matisos tècnics. La magistrada Mª Fernanda Navarro de Zuloaga considera que “l'actualitat invocada per part de l'administració i reconeguda per Martín Villa (en dir textualment que “és legítim que l'Ajuntament tingui uns criteris diferents el 2020 a l'hora d'atorgar reconeixements als quals tenia el 1976, però tal voluntat política”), disposa d'una sortida en el mateix Reglament d'Honors”. Precisa que atès que “la citada medalla comporta uns drets (no econòmics) en la precedència protocol·lària en els actes oficials que s'organitzin pel mateix ajuntament, la qual cosa en bona lògica ja determina que a falta d'invitació als citats actes no serà utilitzada en aquests”. Per això, afegeix que “no és possible la revocació en els termes en què ha estat plantejada la retirada de la medalla, fora per complet dels límits previstos tant en les citades lleis com en el propi Reglament d'Honors de la Ciutat”.
En el segon vot particular, el magistrat Eduardo Paricio, expressa que tot i compartir l'argumentació de la sentència discrepa “en alguns aspectes importants”, essencialment quant al desplaçament del marc jurídic general aplicable a la revocació dels actes administratius, com també quant a l'abast de la retroactivitat de la potestat de revocació introduïda en el reglament de 2012.
I afirma: “Comparteixo amb la sentència de la majoria la premissa de partida en el sentit que estem davant un acte jurídic; davant un acte administratiu sotmès a dret, no davant una simple manifestació de naturalesa política o, si es vol, simbòlica.”
Hi afegeix que en aquest cas s'ha d'aplicar el règim de revisió d'actes administratius establert en la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques. I que la revocació impugnada entra de ple en el límit general que l'article 110 de la Llei 39/15 estableix per a la revisió dels actes administratius. “Estem davant una la revocació acordada més de quaranta anys després que es dictés l'acte revocat, de manera que en aquest cas l'exercici de la potestat desbordaria qualsevol límit de prescripció imaginable, en un context en el qual l'Ajuntament ha tingut sempre a la seva disposició la informació que invoca per a revocar la medalla”, afirma el magistrat. I conclou: “Per consegüent, en aquest cas la revocació impugnada no afecta només el principi de confiança legítima, sinó també el de seguretat jurídica, sense deixar de considerar que un acte d'aquestes característiques es projecta inevitablement en el dret a la pròpia imatge".
Recentment, es va saber que s'arxivava el procediment penal contra Martín Villa. La jutgessa argentina Maria Servini va intentar processar-lo per la seva responsabilitat en quatre homicidis durant la Transició, concretament l'any 77 a Vitòria i l'any 78 Pamplona. Això no obstant, no se'n va sortir i va ser revocat. L'exvicepresident i exministre espanyol Rodolfo Martín Villa va admetre recentment que algú el podria arribar considerar "responsable" polític i penal d'aquelles morts. Però, de la mateixa manera, va deixar clar que no li fa perdre el son: "Si no he perdut un minut de son en aquests anys, crec que puc abordar-ho amb tota tranquil·litat." A banda, el PSOE, el PP i VOX han vetat que Martín Villa comparegui al Congrés pels crims del franquisme.