El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segueix els passos del Tribunal Suprem i envia la llei d’amnistia del procés al Tribunal Constitucional (TC). En tres resolucions diferents, el TSJC anuncia que plantejarà qüestió d’inconstitucionalitat de la norma de l’oblit penal en considerar que vulnerar diferents articles de la Constitució amb relació a les causes del president Quim Torra (Junts), de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà i de l’exconseller i exalcalde d’ERC Bernat Solè, segons ha comunicat el gabinet de premsa del TSJC aquest dimarts a la tarda. En les tres resolucions, el TSJC -com va fer el Suprem- també utilitza expressions molt crítiques al govern espanyol del PSOE (sense citar-lo explícitament), al qual qüestiona per haver pactat aquesta llei amb polítics (ERC i Juns), que sostenen que ho tornaran a fer, i qualifica "d'insolvència el gruix argumental usat pel legislador en atribuir-se la legitimació d'amnistiar dins l'ordre constitucional de 1978".
En tots tres casos, el tribunal planteja la consulta si la norma de l'oblit penal vulnera els articles 1.1, 6, 9.1 i 3, 14, 117.3 i 118 de la Constitució espanyola, que recullen drets com la igualtat davant la llei, la seguretat jurídica, i l'exercici de la potestat jurisdiccional, que correspon en exclusiva a jutges i tribunals. El Tribunal Suprem ha plantejat les mateixes vulneracions i va derivar una condemna per desordres públics contra la sentència del procés al TC. A més, el TSJC suspèn la resolució dels tres casos fins a tenir una resposta de l'òrgan de garanties, malgrat que els polítics ja han complert la seva condemna d'inhabilitació a càrrec públic.
Una amnistia que "no és raonable, ni proporcional ni adequada"
En el cas de la resolució de la causa de Torra, el tribunal- format pels magistrats Jesús Maria Barrientos, president del TSJC, Maria Eugènia Alegret i Núria Bassols- conclou que la llei d'amnistia del procés "no és raonable ni pot explicar-se si no és amb termes de mera aritmètica parlamentària projectada sobre un debat d'investidura (ja en la Legislatura XIV, la Mesa del Congrés va rebutjar la mateixa iniciativa per contrària als principis constitucionals); tampoc és proporcional perquè l'estatut processal que tenen alguns líders polítics - i que és l'única anomalia constatable i evident a Catalunya- podria veure's temperat amb l'aplicació també a ells de la mesura constitucional de l'indult, com en el passat ha ocorregut a altres líders tributaris del mateix". A més, hi afegeix que "no resulta adequada a les finalitats que persegueix, davant "la persistència d'actors polítics a la segregació unilateral, prohibida en el text constitucional".
Paral·lelament, el TSJC també ha anunciat que presentarà qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE amb la causa dels comandaments d'ERC Josep Maria Jove, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga perquè sosté que amb l'amnistia de la malversació de l'1-O es vulneren mandats comunitaris contra el frau.