Suspès. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat, finalment, la suspensió del judici als càrrecs d’ERC a Economia el 2017, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, actual consellera de Cultura, per l’organització de l’1-O, segons ha comunicat el tribunal perquè coincideix amb les eleccions catalanes del 12-M. El judici s’havia programat del 10 d’abril fins al 29 de maig, amb una vintena de sessions, i ara el tribunal vol evitar que coincideixi amb les eleccions catalanes, que recentment el president Pere Aragonès ha convocat pel 12 de maig. Jové, president del grup parlamentari d’ERC, va demanar la suspensió del judici, però per l’aprovació inicial de la llei d’amnistia, a la qual es poden acollir els tres càrrecs d’Esquerra Republicana. El tribunal, però, va preguntar, la setmana passada, a les defenses i a les acusacions -en aquest cas a la Fiscalia i Vox-, només si s’havia de suspendre el judici per coincidir amb les eleccions, no per l’amnistia.
L’escrit del TSJC ja avançava aquesta voluntat de suspensió, quan assegurava que feia la consulta de la suspensió: “Amb el propòsit d'evitar que es produeixin interferències recíproques entre el procés electoral democràtic i el necessari assossec que ha de presidir la celebració del judici oral, i a fi de garantir en la mesura que sigui possible la plenitud de l'exercici de tots els drets en joc.” La campanya electoral serà dels 26 d’abril al 10 de maig, a més de la mateixa jornada electoral. És a dir, que coincidien amb sessions del judici. Esquerra es va enfadar amb Junts amb la seva primera negativa a aprovar la llei d'amnistia perquè afectava directament els tres càrrecs d'ERC, ara salvats del judici.
Aplicació de l'amnistia
Paral·lelament, una magistrada del TSJC ha descartat apartar el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos del judici de l’1-O, tal com exigia Jové en considerar que amb les afirmacions que havia fet en un acte públic ha perdut la seva imparcialitat per jutjar el cas del Referèndum. El president del TSJC va assegurar, en un acte de benvinguda als nous jutges i jutgesses a Catalunya, que la llei d’amnistia “mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia” i va fer referència a "espais d'impunitat". Així, finalment la suspensió no ha arribat per la llei d’amnistia, sinó per les eleccions a president de la Generalitat.
Això no obstant, serà el tribunal, presidit per Barrientos, amb els magistrats Carlos Ramos i Fernando Lacaba, qui haurà de valorar si aplica l’oblit penal a Jové, Salvadó i Garriga, o fa una consulta sobre la constitucionalitat d’aquesta llei d’amnistia, que es preveu que s’aprovi a final de maig.
Penes de presó
La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar, fa un any, l’escrit d’acusació contra els comandaments d’Oriol Junqueras el 2017: demana 7 anys de presó, 32 anys d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Josep Maria Jové, i 6 anys i tres mesos de presó, 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, pels delictes de malversació de fons, prevaricació i desobediència per l’organització de l’1-O des del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la Fiscalia sol·licita un any d’inhabilitació i 18.000 euros de multa per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) pels preparatius del Referèndum, sota la direcció de Jové.
La represa del judici coincidirà amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia dels fets del Procés. Tanmateix, el judici pot quedar paralitzat si el TSJC fa una consulta al Tribunal Constitucional (TC) o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). La norma sí que hauria d'arribar a temps perquè no s'asseguin a la banqueta d'acusats la vintena d’excàrrecs i empresaris processats per l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i pendents de judici. El govern espanyol xifra els beneficiaris de la llei d'amnistia en prop de 400 persones, mentre Òmnium Cultural va xifrar les persones represaliades en unes 4.000.