El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de manera cautelar el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu, que desenvolupa els principis marcats a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), tal com havia demanat l'Asociación Asamblea por una Escuela Bilingüe. La norma estableix el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular" i d'aprenentatge del sistema educatiu i en l'acollida dels alumnes nouvinguts – i l'aranès per als centres de l'Aran-. Afegeix que també ho és en les activitats educatives, incloses les extraescolars; les comunicacions internes dels centres i en la projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa. El Govern en funcions va aprovar la normativa només dos dies després de les eleccions del passat 12 de maig. La decisió del TSJC, a efectes pràctics, no afecta l'inici del curs i els centres educatius començaran el setembre amb els projectes lingüístics que ja havien aprovat.
La consellera d’Educació, Anna Simó, ha anunciat que la Generalitat presentarà un recurs de reposició contra la suspensió perquè aquest decret “és impecable” d’acord amb tota la normativa. Anna Simó, un cop coneguda la suspensió, ha criticat que determinats jutges del TSJC “escoltin més” el que diu una associació que el que diu un consens social i polític majoritari a Catalunya. “A la interlocutòria es fan apreciacions que van molt més enllà de les esperables en un tribunal. S’extralimita en les seves funcions com fa temps que fa”, ha indicat la consellera.
El TSJC recorda en el seu escrit diverses sentències concretes sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avança que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català i, si és el cas, de l’aranès”. D’aquesta forma, continua, “s’intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.
Recurs davant del Tribunal Constitucional
El tribunal recorda que el decret aprovat el maig passat desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu català en percentatges que no poden ser inferiors al 25%. Part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC davant del Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El tribunal català considera la regulació “lesiva per als drets individuals de determinats alumnes, per l’apoderament que es realitza als projectes lingüístics de cada centre educatiu per configurar un sistema d’ensenyament sense presència adequada de la llengua castellana, i en haver-se materialitzat aquestes lesions, segons s’ha constatat en diferents recursos resolts per aquest tribunal”. El TSJC considera que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.
Blindar el sistema d'immersió lingüística
El decret aprovat pel Govern s'empara en la Llei de 2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d'immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos. També es buscava dotar de seguretat jurídica a les direccions.
Com elaborar el projecte lingüístic del centre
Un dels principals punts del decret és que es precisa com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els projectes lingüístics de centre (PLC). Aquest projecte ha d'incloure els indicadors d'avaluació de les llengües, el procés d'ensenyament i aprenentatge de cada llengua, els mesures d'atenció lingüística per a l'alumnat nouvingut, els criteris de coherència lingüística que cal seguir en serveis com el menjador o les sortides i la formació del professorat en la millora de la competència lingüística.
Per facilitar l'elaboració del projecte, el Departament d'Educació ha de proporcionar als centres assessorament, models i indicadors globals que necessitin a través de l'orientació. També han d'oferir seguiment de la inspecció educativa. A més, és el Departament qui ha de validar el projecte de cada centre i "qui n'ha d'assumir la responsabilitat sobre la legalitat en tots els casos que validi, i no pas les direccions dels centres". D'altra banda, els projectes no es poden canviar un cop iniciat el curs i els docents i personal educatiu han d'utilitzar la llengua o llengües segons consta al projecte del seu centre.
Acreditar el C2
El decret determina també que els nous docents de centres educatius d'ensenyament no universitari han d'acreditar el coneixement superior, nivell C2, oral i escrit, de la llengua catalana -i de l'aranès a l'Aran-. Per això, tenir el C2 de català serà un requisit per accedir a la docència a partir del curs 2025-2026.