El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el recurs del Govern per a la retirada del monument franquista de Tortosa, de manera que manté paralitzades les obres. Concretament, la justícia ha desestimat el recurs interposat per l'empresa pública de la Generalitat CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) al Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona. Va ser aquest jutjat el qual va decretar la suspensió cautelar de l'execució de la llicència d'obra per a la retirada del monument.
La resolució del TSJC conclou que treure el monòlit "no respon a un interès particular". Per contra, "afecta la protecció del patrimoni cultural". Això és el mateix argument que fa servir el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (Corembe). Corembe és una de les entitats que vol preservar el monument franquista i que ara, òbviament, ha celebrat la decisió del tribunal. A més, ha mostrat la seva confiança en el fet que es resolguin els processos judicials.
Per la seva banda, Vergonya Monumental ha lamentat la resolució del TSJC i ha assegurat que es tracta "d'un nou cas de politització de la justícia". "Les polítiques de memòria democràtica s'aproven als parlaments, no als tribunals", ha afegit la campanya actual de la Comissió per la retirada de símbols franquistes de Tortosa. A més, ha recordat que el pròxim dimecres 13 de juliol hi haurà una acció a Tortosa "per la memòria". "Fora monument franquista!", ha conclòs el perfil de Twitter.
Llei de memòria democràtica
En aquesta línia, cal recordar que la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol va superar aquest dilluns la votació en la Comissió Constitucional. EH Bildu, PNB i PDeCAT van votar-hi a favor, mentre que ERC i Junts es van abstenir per tal de continuar negociant el text fins a la pròxima votació en el Congrés dels Diputats. Els dos partits independentistes veuen "insuficient" aquesta norma, que declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals sense modificar la llei d'amnistia del 1977. Això últim era una de les reivindicacions de les dues formacions catalanes, que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.
Un històric dirigent republicà, Joan Tardà, es va mostrar indignat per l'abstenció d'ERC. De fet, es va mostrar trist i decebut per la decisió del seu partit, al qual ha acusat de blanquejar la llei. "La direcció del meu partit ha decidit no plantar cara a la llei de memòria del PSOE, i abstenir-s'hi. Tants anys tibant i denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixien aquest final mentider blanquejat per nosaltres. Érem la darrera veu de les víctimes", va escriure al seu perfil de Twitter.