El magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Carlos Ramos ha fet un pas més per asseure al president Quim Torra al banc dels acusats per desobediència a les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada dels llaços grocs dels edificis de la Generalitat durant la campanya electoral.
El jutge ha rebutjat arxivar la causa com demanava la defensa de Torra i constata que els fets investigats podrien ser constitutius d'un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d'auxili a l'autoritat competent. Ara, el tribunal obre un tràmit de deu dies perquè les parts presentin petició d'apertura de judici oral.
La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar una querella per desobediència contra el president de la Generalitat el 27 de març passat acusat de desobeir la JEC en genar-se a retirar els llaços grocs i les pancartes de suport als polítics presos dels edificis de la Generalitat.
El jutge constata la "voluntat obstativa" de Torra respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president al Síndic de Greuges perquè es pronunciés sobre la matèria. El que Torra va pretendre substituint uns símbols per uns altres, apunta, va ser "persistir en la desobediència".
Els acords de la JEC, diu l'escrit, "no poden titllar-se de contradictoris entre sí" i són "clars concrets i terminants". "Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa" de Torra, insisteix.
Competència de la JEC
Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una "pretesa autonomia del president de la Generalitat com a autoritat de l'Estat, i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees".
"El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aprovin la seva pròpia legislació electoral per regular les seves eleccions", continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, "l'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC".