El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) manté el seu estira-i-arronsa contra la llengua catalana a l’escola. La sala del contenciós administratiu del TSJC ha rebutjat el recurs de cassació presentat per la Generalitat de Catalunya enfront de diferents resolucions del mateix tribunal que des del 2021 imposen el 25% de castellà en centres escolars. En concret, la Generalitat hi exposava que no pot aplicar aquesta resolució perquè els dos decrets, aprovats el 2022 pel Govern, que regulen l'ús de les dues llengües cooficials, prohibeixen l’aplicació de percentatges a l’educació.
El tribunal està format per cinc magistrats, però ha rebutjat que hagi d’unificar criteri sobre aquesta matèria, i sosté que “no hi ha interès cassacional, ni dubte interpretatiu”, segons dues resolucions comunicades pel gabinet de premsa del TSJC aquest dimarts, i en les quals s'especifica que són de dotze peticionaris. A més, imposa les costes de 2.000 euros a la Generalitat. A l'inici del curs escolar, una vintena de centres aplicaven el 25% de castellà, i ara ho podran continuar fent.
Litigi, pendent del Constitucional
El litigi per la nova normativa per suposadament blindar l’escola catalana (el Decret llei 6/2022 i la Llei 8/2022) està pendent del Tribunal Constitucional. El mateix TSJC va presentar un recurs contra aquesta norma perquè sosté que no garanteix la cooficialitat de la llengua castellana. A més, el TSJC ha anat validant el 25% de castellà en certs centres, tot argumentant que ratifica peticions de pares de forma individual, i que no canvia la norma de tot el sistema educatiu català.
En el seu recurs, la Generalitat subratllava que el Decret llei que va aprovar ahir el Govern "descarta de manera taxativa" que es fixin percentatges per a determinar l'ús de les diferents llengües oficials que es fan servir a l'escola, la qual cosa és "incompatible" amb la sentència del TSJC que estableix un mínim del 25% de castellà. Davant el nou marc legal, la Generalitat exposava que el TSJC és qui hauria d'"ordenar" que les escoles catalanes aprovin els seus projectes lingüístics d'acord amb la nova normativa, que considera el català llengua pròpia, vehicular i d'usos en l'acolliment de l'alumnat i garanteix que els estudiants dominin el català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori.
La resposta del TSJC, en tots dos recursos, és que la petició de la Generalitat és "genèrica" perquè "ni es justifica el perjudici de la sentència recorreguda als interessos generals ni tampoc la virtualitat expansiva del pronunciament sol·licitat". Hi afegeix que "l'interès cassacional invocat no es pot limitar a la mera afirmació que no existeix jurisprudència sobre les normes que es consideren infringides". L'alt tribunal conclou que la Generalitat "planteja, en realitat, una mena de pronunciament més d'acord amb el desenvolupament d'una funció consultiva que amb la jurisdiccional que correspon a aquesta sala".