Fins fa un parell de mesos, amb prou feines teníem una vaga idea de l’existència de Mariúpol, ciutat costanera ucraïnesa d’uns 450.000 habitants abans de la guerra. Però els girs de la invasió russa a Ucraïna l’han convertit en l’epicentre dels combats i, potser, en la clau per resoldre el conflicte bèl·lic. Des de la perspectiva russa, conquerir la ciutat significaria unir Crimea amb el Donbass per terra i consolidar l’ocupació d’una important porció de territori ucraïnès. Des del punt de vista ucraïnès, òbviament, defensar Mariúpol significa mantenir la independència i la sobirania. Per això han rebutjat l’ultimàtum rus de lliurar la ciutat, i per això aquesta ciutat centra les portades d’aquest dilluns.
Ara bé, el que passa amb la guerra és que és territori abonat per l’èpica i el patriotisme, conceptes una mica rancis quan les imatges que cada dia podem veure ens mostren un escenari de mort, caos i destrucció. La guerra ni és maca ni poètica ni cavalleresca, i això ha passat sempre, l’única diferència és que ara la veiem, també, per TikTok. Amb tot, un grup de soldats -que són ‘dels nostres’- resistint l’invasor, sempre són un exemple a seguir, i per això tots els titulars destaquen la resistència. Però a alguns se’ls en va la mà amb un cert tuf ranci.
A la portada de ‘El Mundo’, per exemple, el titular és el següent: ‘Els últims de Mariupol: “Lluitarem fins el final”’. Es fa difícil no relacionar això de ‘els últims’ amb una de les epopeies més esperpèntiques del militarisme espanyol, ja saben, aquells últims de Filipines que van estar resistint durant mesos l’atac fins i tot quan la guerra ja s’havia acabat. Un sacrifici estúpid -com es retrata a la pel·lícula '1898: Los últimos de Filipinas'-, que el nacionalisme espanyol va reconvertir en epopeia heroica per amorosir el que va ser una de les derrotes militars més contundents de la història.
I si a ‘el Mundo’ hi trobem aquesta rancietat, a ‘La Razón’ no s’estan de titular ‘Mariupol no es rendeix a pesar de l’ultimàtum de l’Exèrcit rus’. I aquí els malpensats també hi poden veure una altra reminiscència, aquest cop franquista, la de l’‘Alcázar no se rinde’, un episodi de la Guerra Civil que als feixistes d’abans i als d’ara tant els agrada recordar. A qui se’ls va travessar el discurs de Zelenski a les corts Espanyoles recordant el bombardeig de Gernika segur que aquest ‘no se rinde’ no els haurà molestat gens. Si algun diari hagués titulat, posem per cas: ‘Els resistents de Mariupol: “No Passaran”’ ja veuríem com reaccionarien.
Amb tot, l’‘ABC’ no aprofita l’ocasió -encara que ho tenia fàcil per fer algun símil numantí- i es limita a recordar que ‘Mariúpol resisteix el setge de les tropes russes i desoeix l’ultimàtum de Putin’. A ‘El País’, potser els que podrien aprofitar alguna referència al ‘no pasarán’, es limiten a explicar que ‘Mariupol no s’entrega’.
Pel que fa als diaris catalans, els titulars sobre el tema són els següents: ‘L’agonia de Mariúpol’ a ‘El Periódico’; ‘Resistència ‘in extremis’ de Mariúpol’ a ‘El Punt Avui’; ‘Mariúpol espera la batalla definitiva’ a l’‘Ara’ i a ‘La Vanguardia’, que sembla que van una mica tard, ‘Ultimàtum de Moscou als resistents de Mariúpol perquè deposin les armes’.
Imatge principal: Fotograma de la pel·lícula '1898: Los últimos de Filipinas' / Netflix