El Govern de la Generalitat ha viscut unes setmanes turbulentes. A la petició de cessament de la consellera de Territori, Habitatge, Transició Ecològica i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, pel caos de Rodalies, s'ha afegit a un altre fet més desapercebut: el cessament de la cúpula de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Una decisió, presa per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, que ha aixecat polseguera. El cessament de la ja exdirectora general de la DGAIA, Isabel Carrasco, també s'ha d'afegir al cessament del seu subdirector, Joan Mayoral. Des de fonts oficials del Departament s'ha apuntat que és una decisió que s'havia pres des de feia setmanes, però d'altres apunten que són més aviat per desavinences internes, tenint en compte que Carrasco havia agafat les regnes d'una de les carpetes més delicades de la conselleria (gestiona fins a 19.000 menors, 9.000 dels quals estan separats dels pares per protecció) només sis mesos enrere. Carrasco, de fet, va substituir Ester Cabanes, que va estar sis anys al càrrec, i va sobreviure a quatre consellers.
Tant la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, com la mateixa consellera apuntaven que el relleu a la DGAIA es feia per apostar per "un altre tarannà" en la "gestió d'equips i del canvi", així com volien apostar per un perfil "més gerencial". De fet, no és cap casualitat que hagin apostat per Josep Muñoz Luque com a substitut, ja que era gerent dels Serveis de Benestar de la Diputació de Barcelona i de màxima confiança de l'actual secretària general d'Infància, Adolescència i Joventut del Govern, Teresa Llorens, pel seu pas per la Diputació.
L'oposició demana explicacions
El cas és que aquests cessaments han aixecat polseguera, també per coincidir en l'endemà de l'emissió del documental de '30 minuts' de TV3 sobre menors migrants. Junts per Catalunya ha demanat la compareixença de la consellera Martínez Bravo, així com l'excúpula de la DGAIA. "Aquest desgavell d’alts càrrecs que marxen o que són destituïts demostra que aquest Govern no funciona. Sota l’aparença d’una falsa normalitat, aquesta és la realitat del Govern”, deia la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales. Per la seva banda, fonts d'Esquerra Republicana mostren la seva "preocupació de com pot afectar al projecte Barnahus i a l’estratègia de joves migrants sols, que són complexes", així com envien un suport als professionals de la DGAIA.
La DGAIA en el punt de mira
Els cessaments a la DGAIA també arriben en un moment delicat per a aquest òrgan. I és que la Sindicatura de Comptes va concloure que la DGAIA va prorrogar diversos contractes sense haver signat cap document de pròrroga, malgrat que es van continuar prestant els serveis durant l'època del conseller El Homrani (ERC). També va concloure que es va fer servir reiteradament el procediment d’emergència en la contractació dels serveis el 2017 i el 2018 sense que es complissin els motius recollits legalment, juntament amb el fet que es van incloure modificacions del règim econòmic que van comportar una alteració significativa dels contractes originals. L'informe assegurava que la despesa reconeguda per la DGAIA va ser superior a la despesa contractada en 774.283 € l’exercici 2016; en 5,26 M € el 2017 i en 11,80 el 2018. Una sobrefacturació que “no tenia cobertura legal per al reconeixement de la despesa”.
Tot i això, el PSC, ERC i els Comuns van votar en contra de fer el seguiment de les recomanacions de l'informe presentat per la Sindicatura de Comptes, un element criticat pel diputat de Junts Jaume Giró i el síndic Major de Comptes, Miquel Salazar. "Matar el missatger mai és la solució", deia Salazar. “No s’entén que es manifestin en contra de la manca de transparència", deia l'exconseller d'Economia. Per això, els juntaires van demanar la compareixença de l’exdirector general de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) Ricard Calvo; la compareixença de l’exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani; l'exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta; i l'exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Oriol Amorós.
Crítiques a l'agenda de la consellera
Una altra polèmica que ha sorgit al Departament és l'agenda de la consellera Martínez Bravo, que viu durant la meitat de la setmana a Madrid i estant a Catalunya únicament de dilluns a dijous. Un fet que ha aixecat el malestar del sector i que, fins i tot, va criticar el líder de Junts, Carles Puigdemont. "Se'n va a Madrid quan col·lapsen els trens i té consellers que viuen allà", deia Puigdemont, fent referència a Salvador Illa i Mònica Martínez Bravo. Tot i que, tal com va explicar El Periódico, té la família a Madrid, fonts de Junts per Catalunya creuen que el fet que visqui a la capital castellana "inaudit i demostra poca sensibilitat de la consellera cap a Catalunya, els seus ciutadans i la responsabilitat que desenvolupa".
"Ser conseller de la Generalitat ha de ser entès com un acte de servei als ciutadans, no com una feina d’alt directiu", defensen els juntaires, que creuen que un conseller "ha d'estar en contacte constant amb la ciutadania" i passar tres dies de la setmana a Madrid "no ajuda". "Aquesta situació pot generar disfuncions en el funcionament del Departament en cas que es requereixi la seva presència en una situació d'emergència", alerten els juntaires, que creuen que és una mostra més de la visió del govern Illa de "gestionar una gestoria".
Una línia similar a la d'Esquerra Republicana, que creu que la consellera ha d'estar "100% a Catalunya". "És consellera per complir tota la setmana amb Catalunya", subratllen els republicans. Tot i no compartir el plantejament no entren en les "raons personals", però avisen: "Serà un problema si això fa que no pugui atendre reunions, actes, agenda o compromisos institucionals tots els dies de la setmana".