El ministre turc d'Afers Exteriors, Mevlüt Çavuşoğlu, s'ha referit a l'estat espanyol com a "amic de debò" pel fet que hagi estat un dels únics països europeus que no ha retirat la seva bateria de míssils desplegada a la frontera de Turquia amb Síria.
De fet, el Ministeri de Defensa espanyol ha decidit prorrogar aquest desplegament com a mínim sis mesos més tot i l'escalada bèl·lica a la regió. El govern espanyol manté els míssils Patriot des de principis de 2015 a Adana, al sud de Turquia.
Segons recull la premsa local, el ministre turc va expressar-se en aquest sentit durant l'acte d'entrega de la medalla al cònsol honorari espanyol as la ciutat d'Antalya, Hasan Akıncıoğlu. El màxim diplomàtic va felicitar Espanya per no seguir la política de retirada armamentística dels Estats Units, els Països Baixos, Alemanya i Itàlia —que sí que s'han retirat— i va afegir que "Espanya és un autèntic amic de Turquia i per això li estem agraïts".
Publicació al hurriyetdailynews.com
En el seu discurs, Çavuşoğlu, també va rememorar els lligams amb Espanya, "que es remonten a l'època otomana a partir del 1782" i va destacar que des de llavors les relacions "s'han consolidat en tots els àmbits".
"Les relacions econòmiques i comercials entre Ankara i Madrid estan en un dels seus millors moments", ha assenyalat afegint que el nivell de cooperació en el camp financer encara pot ser més gran, atès "el potencial dels dos països".
Espanya ocupa el novembre del 2019 el sisè lloc la sisena posició dels socis comercials europeus de Turquia. El desplegament de les bateries antimíssils en el marc de l'operació de l'OTAN Active Fence II es va acordar a la fi de 2012 a petició del Govern turc per ajudar a contribuir a la seguretat del país enfront d'atacs amb míssils des de territori sirià. Els Països Baixos, Alemanya i els Estats Units van ser els primers països a desplegar sistemes, que després van ser substituïts per les bateries d'Espanya i Itàlia.
Investigats pel Consell d'Europa
Precisament, Espanya i Turquia estan essent investigades pel Consell d'Europa per veure com utilitzen la justícia contra els polítics catalans i turcs, respectivament. El mes d'octubre el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l'ens europeu va aprovar un document de treball com a primer de la investigació que busca constatar si s'està vulnerant la llibertat d'expressió dels polítics empresonats a l'estat espanyol i a Turquia.
El document demana, a més, que s'enviïn observadors a Barcelona i a Madrid. El relator d'aquest document és el socialista letó Boris Cilevics, que remarca que les autors de l'informe —impulsat per un grup d'una vintena de diputats del Consell d'Europa— estan preocupats pel creixement del nombre de polítics "perseguits per opinions fetes en exercici del seu mandat".
El Consell d'Europa és una organització centrada en la defensa dels drets humans que agrupa 47 estats europeus i té seu a Estrasburg.