El secretari general de Junts, Jordi Turull, els dos mossos i un bomber, acusats pels Mossos d’Esquadra d'haver ajudat Carles Puigdemont a tornar i marxar de Catalunya sense ser detingut, “no han comès cap delicte”. Així ho afirma Gonzalo Boye, que encapçala la defensa del president Puigdemont, i el penalista Jordi Pina, defensor de Turull. Ni han comès el delicte d’encobriment ni el delicte d’obstrucció a la justícia. Els Mossos han informat que busquen Turull per l’acció d’aquest matí per ordre de la magistrada de guàrdia, malgrat que el gabinet de premsa del TSJC ho nega.
🔴 Puigdemont avui, DIRECTE | Investidura de Salvador Illa, última hora
Per la seva banda, l'agent detingut pels Mossos d’Esquadra, acusat de deixar el cotxe amb el qual ha marxat Puigdemont aquest dijous, ha demanat passar davant del jutge de manera urgent, segons ha pogut saber ElNacional.cat. L’advocat Jordi Cabré, de l’equip de defensa de Gonzalo Boye, ha presentat un escrit al jutjat de guàrdia en el qual demana que s’insti un procediment d’Habeas corpus, és a dir, que de manera immediata el cos policial posi l’agent detingut a disposició de l’autoritat judicial perquè ha estat detingut “il·legalment”.
Els requisits dels delictes
En concret, el delicte d’encobriment, que recull l’article 451 del Codi Penal, castiga amb penes de fins a tres anys de presó l’ajudant dels suposats responsables d'un delicte a eludir la recerca de l'autoritat o dels seus agents, o a sostreure's a la seva cerca o captura. Però hi han de concórrer certs requisits, com ara que “el fet encobert sigui constitutiu de traïció, homicidi del rei o la reina, de qualsevol dels seus ascendents o descendents, de la reina consort o del consort de la reina, del regent o d'algun membre de la Regència, o del príncep o la princesa d'Astúries, genocidi, delicte de lesa humanitat, delicte contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, rebel·lió, terrorisme, homicidi, pirateria, tràfic d'éssers humans o tràfic il·legal d'òrgans”. En el cas de Puigdemont, el Tribunal Suprem el persegueix pel delicte de malversació de l’1-O i, per tant, no encaixaria en aquest supòsit.
Precisament, en el cas dels dos agents dels Mossos que acompanyaven Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, el 2018, la Fiscalia els demanava tres anys de presó pel delicte d’encobriment. El tribunal de l’Audiència Nacional els va absoldre perquè en la sentència de l’1-O el Suprem va condemnar els líders polítics pel delicte de sedició i no de rebel·lió, com exigeix el tipus. Els agents, a més, van indicar que l’acompanyaven a posar-se a disposició de les autoritats belgues, com ja ho havia fet, en desplaçar-se a viure a Waterloo.
Pel que fa al delicte d’obstrucció a la justícia, recollit a partir de l’article 463 del Codi Penal, és atribuït a l’encausat que “deixi voluntàriament de comparèixer sense causa justa davant un jutjat o tribunal en un procés amb reu en presó provisional, o havent estat citat formalment i provocar la suspensió del judici”. Les penes de presó va de tres a sis mesos. També es castiga qui coaccioni un testimoni o denunciant. Per això, els penalistes sostenen que no encaixa en el paper d’acompanyament fet per Turull i altres persones a Puigdemont en el seu retorn a Catalunya, després de gairebé set anys d’exili.