Arriben les reaccions després que el Comitè de Drets Humans de l'ONU hagi dictaminat avui que Espanya va "violar els drets polítics" d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull quan va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre'ls del seu càrrec com a diputats al Parlament després dels fets de l'octubre de 2017. Precisament ha estat qui va ser conseller de Presidència i portaveu del Govern en aquell moment, i ara secretari de Junts, Jordi Turull, un dels primers a reaccionar a la notícia, declarant-se "molt content d'aquesta nova victòria internacional de l'independentisme" en una piulada a Twitter.

Poca estona després, ell mateix s'ha pronunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què ha reafirmat la seva satisfacció per una resolució que ha descrit com "una gran plantofada" perquè evidencia com l'Estat espanyol va decidir "que a Catalunya la política la marcarien les togues i no les urnes". A més, l'ha titllat de "victòria política i moral" que genera confiança entre totes aquelles persones que han estat víctimes de la repressió i que encara ara s'hi enfronten.

Turull també ha celebrat que la resolució signifiqui un revés contra el jutge del Tribunal Suprem i instructor de la causa contra l'independentisme català Pablo Llarena, que "ja acumula diverses bufetades a nivell internacional", segons ha dit. "Però no és només el cas d'un jutge, sinó d'una cúpula judicial que a partir del discurs del 3 d'octubre es va erigir en això: que a Catalunya farà la política qui diguin els jutges, i no les urnes". Ara bé, no s'ha mostrat sorprès per la direcció que ha pres el Comitè de Drets Humans de l'ONU perquè, com ha recordat, la seva suspensió només era possible si eren acusats de rebel·lió, cosa que finalment no va ser així.

Poques conseqüències a Espanya

Malgrat el cop dur que suposa aquest informe de les Nacions Unides, el secretari general de Junts no s'ha mostrat gaire confiat que hi hagi conseqüències considerables en el marc de l'Estat. "No som massa optimistes perquè normalment la reacció de l'Estat a les plantofades sempre va en la direcció contrària, a endinsar-se més en l'error", ha dit. Com a exemple, ha volgut situar el cas en què el Canadà va modificar la seva Constitució per adaptar-se, precisament, a una resolució del mateix Comitè de Drets Humans perquè avisava que no tractava "com hauria de tractar" les minories del país. "Això és imaginable a l'Estat espanyol? Soc molt pessimista", ha reconegut.

En qui sí que diposita confiança, però, és en les instàncies europees superiors, com ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) perquè acostumen a fixar-se "molt" en les resolucions d'aquest comitè de l'ONU i "són organismes d'una forta convicció d'arrelament democràtica i defensa dels drets humans". Més enllà, Turull també ha obert la porta a què aquest informe s'inclogui en els recursos que ha de presentar l'independentisme davant la Justícia europea contra la sentència del procés, si bé ha explicat que la decisió final la prendran els advocats i ha asseverat que els documents que acumulen fins ara "ja van carregats d'arguments perquè pugui haver-hi una resolució positiva".