El conseller de Presidència destituït pel 155, Jordi Turull, va ser enviat per segona vegada a la presó per ordre del jutge Pablo Llarena just quan el Parlament de Catalunya debatia la seva investidura com a president de la Generalitat. Aquest dimarts, com la resta de presos polítics catalans elegits diputats i senadors a les eleccions generals espanyoles del 28 d'abril, Turull ha participat a la sessió de constitució de les Corts espanyoles. Hi ha estat traslladat, a l'edifici del Congrés, per la Guàrdia Civil i, un cop allà, com als altres presos, un policia l'ha continuat vigilant de prop. Dilluns va fer el mateix recorregut per recollir l'acta de diputat de Junts per Catalunya (JxCat).  En acabar, els han traslladat de nou en vehicles policials a la presó de Soto del Real. Turull ha redactat en exclusiva per a ElNacional.cat un escrit on reflecteix les seves sensacions d'aquests dos dies intensos.  

 

Dilluns, 20 de maig del 2019

El Nacional m’ha demanat de fer un petit dietari amb tots els detalls possibles d’aquests dos dies d’anada al Congrés de Diputats. Ho faig amb molt de gust i sobretot després d’haver sentit aquests dies tota mena d’especulacions i algunes animalades i tot sobre què farem i què podrem fer. Dediquen temps als detalls per no parlar, suposo, del traç gruixut i del fons de la qüestió i és la vergonya per a la democràcia de l’Estat de portar l’escarment de la presó provisional a aquests nivells. Aquestes anades al Congrés dels Diputats no són cap “gràcia” de ningú ni poden blanquejar de cap manera la injustícia de la nostra situació. Quedi clar!

Ahir li vaig demanar al Jordi Cuixart què podríem fer per tenir-lo present a ell, a la Carme, a la Dolors i el Quim Forn aquests dos dies mentre nosaltres siguem al Congrés. M’ha dit: “Posa’t aquella rosa groga en format de pin que ens van regalar per Sant Jordi aquelles senyores de Vilanova i la Geltrú". I així faré. Per reivindicar-los a ella, a ells, i per reconèixer tanta i tanta gent de Catalunya que no para i no apra de fer coses per demanar la nostra llibertat. També portaré la insígnia de conseller. Aquesta, sempre, per recordar l’honor d’haver format part del Govern del president Puigdemont, del Govern de l’1 d’Octubre. La corbata serà (per a la foto de carnet de diputat) una que em va portar i triar la meva filla petita, la Marta, per anar al judici. No vull oblidar per res la família i el que els toca suportar i com m’arriben a ajudar a portar aquesta injusta situació.

A les 08.10 hem sortit del mòdul [de la presó] per anar a ingressos. Allà hi havia, esperant-nos, diversos guàrdies civils. Alguns d’ells de paisà, molt mudats. Ens hi hem estat fins quasi les 9, quan hem pujat als cotxes. En un, el Raül, per anar al Senat. En un altre el Jordi Sànchez i el Josep Rull i, al darrer cotxe, l’Oriol Junqueras i jo. Abans de sortir del recinte de la presó s’hi han afegit dos cotxes més: un, normal, de la Guàrdia Civil i un altre, gran, camuflat com el nostre. Als nostres cotxes han carregat escuts i cascos dels antiavalots i més armament.

Cap a les 09.10. tota la comitiva hem sortit de la presó. En arribar a l’hospital de La Paz i encarant la Castellana han posats els pirulos [llums d’avís de la policia] i ens han anat obrint pas. Feia cosa. Així hem pogut veure el paisatge. Hem vist on era Tres Cantos i l’hotel on ens expliquen que dormen les nostres famílies quan vénen a veure’ns i han de fer nit a Madrid.

Hi ha hagut un moment que amb les sirenes i els pirulos han improvisat un nou carril a la Castellana en la divisòria dels que pugen i els que baixen. Hem passat per la Cibeles, hem girat i per la plaza de las Cortes hem encarat cap a l’entrada del pàrquing davant del Congreso (i no per darrera, com deien els mitjans de comunicació). El viatge, és clar, s’ha fet curt. Un cop al pàrquing hem fet el canvi de policies, de la Guàrdia Civil a la policia nacional. Ens ha rebut la comissària de la comissaria del Congrés. Ens ha portat al seu despatx i allà ens ha explicat com aniria tot, els límits que teníem, i el seu desig que tot anés bé.

La veritat és que tant la Guàrdia Civil com els policies del Congrés, han estat molt amables i amb un tracte més que correcte cap a nosaltres.

Tenim adjunt cada pres un policia. En el meu cas, una policia.

dietari Turull Congres Diputats

El dietari dels últims dos dies de Jordi Turull

Hem pujat cap a dalt a omplir els papers. Ens hem trobat de cop en sortir de l’ascensor, tot barrejat, "muralla" de càmeres, fotògrafs i amics diputats i diputades de Junts per Catalunya, ERC, Bildu, Podemos, que eren per allí.

En entrar a la sala on havíem d’omplir els papers hi havia fent el mateix l’ex ministre de Justícia, crec. Dic “crec” perquè ha desaparegut de cop del fons de la taula gran on era.

Entre la Míriam Nogueras i una lletrada del Congreso m’han ajudat a omplir tots els papers. Foto oficial. En Sergi Miquel, la Laura Borràs, en Cleries, ens han portat un petit (molt) entrepà de pernil i un cafè que hem agraït molt. Amb ells quatre hem compartit fotos i la Laura Borràs m’ha animat a gravar un vídeo.

He d’agrair al Gerard Gómez, d’ERC, les seves paraules de l’altre dia al Parlament, ens hem abraçat. Amb en Rufián ens hem felicitat com a 'pericos'. Hem passat a una sala del costat. Hem emplenat més papers. Ens hem abraçat de nou amb els companys del grup parlamentari i amb els col·laboradors del grup parlamentari.

Amb en Rufián ens hem felicitat com a 'pericos'

Petons, sensacions barrejades i de nou circuit a la inversa de tornada a la presó. Avui ha estat un tast del que serà demà. A les 12.25 h. ja tornàvem a ser al mòdul de la presó. I com “aquells nens” que han anat a una excursió extraescolar els hem explicat tots els detalls i anècdotes a en Forn i en Cuixart. A la tarda ens ha vingut a veure en Quico Homs a la presó. Hem comentat com va tot el de demà [dimarts].   

Veurem quin marge de moviment i d’atenció tenim. Sempre es pot fer de més i de menys. Espero que em deixin saludar i abraçar-me amb la Blanca, que, amb la Meritxell Lluís i la Susanna Barreda i també la Laura Masvidal, vindran demà. Només hi ha una entrada per grup parlamentari, i altres grups han tingut l’amabilitat de cedir-nos la seva, crec que PNB i Bildu.

Un cop ja som a la cel·la, tancats fins a l’endemà, ens avisen que demà sortirem del mòdul a les 7 del matí, molt més aviat que avui.

Turull Rull Sànchez Congrés EFE

Turull conversa amb Sànchez a l'escó del Congrés, al costat de Rull i Alberto Garzón / EFE

 

Dimarts 21 de maig del 2019

Em llevo a tres quarts de sis. Vull fer moltes coses abans de marxar. Avui és l’aniversari de la meva germana Isabel. Espero que amb un dia tan diferent com serà avui, no m’oblidi de fer-li arribar la meva felicitació.

A les set hem sortit del mòdul. De nou a esperar-nos a ingressos. Avui hi havia molts presos allà. Ens hem esperat fins a les 7.30 que hem sortit amb el mateix sistema d’ahir, la mateixa distribució en els cotxes. Avui hi havia molt més trànsit i a l’altura de Tres Cantos fins a Cibeles, amb la sirena posada. Aquest cop, però, hem entrat no pel pàrquing d’ahir sinó per una porta del darrere des del carrer. Ens han portat a una sala / despatx on ens hem esperat que sonés el timbre d’avís que comença el ple. Teníem cafè, llet i un croissant per passar l’estona. La policia ens ha tornat a recordar i explicar com aniria tot, i el marge de moviment que tindrem. Avui a la sala d’espera estem els quatre sols i un parell de policies. De nou avui tots molt atents i amables. Eren les 8.15 quan hem arribat i fins a les 10 h hem d’estar aquí, en aquesta sala. Bàsicament hem fet zàping amb la TV que hi ha a la sala. En Josep Rull no parava de canviar de canals a veure qui la deia més grossa sobre nosaltres. I fèiem broma. Els quatre hem rigut força de nosaltres mateixos i tot el que no deien de nosaltres.

Finalment, sona el timbre i anem a l'hemicicle. Sensació molt estranya

Finalment, sona el timbre i anem a l’hemicicle. Estava molt ple. S’ha sentit una forta remor i els aplaudiments dels diputats de Junts per Catalunya i ERC i alguns més. Sensació molt estranya. I he començat a veure cares conegudes. L’Albert Rivera ha forçat [el gest] per no saludar; amb la Inés, darrere seu, ens hem mirat, saludat i fet dos petons. Després he saludat a tothom que conec i que em venia de gust anar fins a ell o ella, i he saludat a tothom que em creuava la mirada. No tinc ressentiment ni rancor per res ni ningú. I avui és el millor dia per demostrar-ho. Només hi ha gratitud i compromís. Això és el que ocupa tot el meu cap i el meu cor. Gratitud i compromís, no hi cap ni una unça de rancor per cap cosa que hagin dit o fet. He anat a felicitar la Meritxell Batet. És el que correspon. Quan han dit el resultat era fora de l’hemicicle a fer una cosa que “ningú no pot fer per mi”.

La sessió és molt llarga, la solemnitat es va esmicolant a poc a poc. Intentem gestionar poder saludar les nostres dones. Entre la nova Mesa i la comissària ens diran alguna cosa. Esperem que sí. De fet, és lògic però és a qui més ganes tenim de saludar i abraçar.

Albert Rivera ha forçat [el gest] per no saludar; amb la Inés, darrere seu, ens hem mirat, saludat i fet dos petons. 

Anem un parell de cops al bar, i el que he menjat i begut m'ha sabut a glòria... Amb en Pablo Iglesias, [José] Zaragoza i l’Aitor [Esteban] és amb qui més he parlat. Amb el president Pedro Sánchez, camí de la votació, també hi he parlat. I amb en Jaume Asens, no sols de política, sinó també de tot el tema judicial.

Avui tornem a portar la rosa groga en record d’en Cuixart, la Dolors, la Carme i en Quim Forn. Penso molt en ells i coses que sé que els faran gràcia quan els hi puguem explicar. Avui porto la mateixa corbata que vaig dur quan vaig declarar al Suprem, la blava plena de pics grocs en record a la gent que tant i tant fa per la nostra llibertat i la llibertat de Catalunya.

Avui amb la Laura Borràs, la Míriam, en Sergi i en Jaume, hem estat molt i molt ben acompanyats. En farà molta i bona feina aquest grup, encara que per molts costats diferents se’ns vulgui ignorar. Nosaltres batallarem fins a l’últim recurs que tinguem per formar part d’aquest magnífic grup.

Al ministre d’Agricultura li he dit que a Lleida cal molta més ajuda i canvis per ajudar els pagesos, tant agricultors com ramaders. Ha estat només una salutació distreta, però un ho ha d’aprofitar tot.

Arriba l’hora de la prometença [com a diputats]. I això es converteix en un ambient de taverna. Crits, cops a la bancada. En Rivera volent fer el numeret. Veig molts nervis i força mala educació. No hi ha respecte a la diversitat. Quin inici! Quina pena fan! La solemnitat ja no només s’ha esmicolat, ha passat a millor vida.

Ja ho he fet. S'han excitat del tot. No ho entenc. Nosaltres, empresonats, estem més temperats i serens. Molt simptomàtic

Nosaltres ho farem [la promesa] per imperatiu legal i evidentment seguirem essent lleials al mandat democràtic de l’1 d’Octubre. Ja ho he fet, s’han excitat del tot. No ho entenc. Nosaltres empresonats estem més temperats i serens que els altres. Molt simptomàtic.

Hem acabat parlant per telèfon amb el president Puigdemont i podent saludar els familiars. Els serveis del Congrés i els policies de dins, molt amables també. I avui s’acaba. Fins aviat.

Jordi Turull i Negre