Com cada 9 d’abril s’ha celebrat l’acte de record i d’homenatge a l’advocat, polític i líder nacionalista català Manuel Carrasco I Formiguera, que un dia com avui de fa 87 anys va ser afusellat a una presó de Burgos durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). En aquesta ocasió, l’han organitzat conjuntament Junts per Catalunya i la fundació FunDem la República en el marc de l’acord que el partit que presideix Carles Puigdemont va tancar amb Demòcrates el passat octubre. L’acte s’ha celebrat a la plaça de la Fe del Cementiri de Montjuïc, on descansen les seves restes, i ha comptat amb la presència del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, que ha recordat la figura de l’històric dirigent d’Unió Democràtica i ha assegurat que “ens recorda que l’estat espanyol ha volgut esclafar la nació catalana cíclicament des de 1714, ho han fet amb escamots d’afusellament, i ara ho fan amb togues. Volen esclafar la nació, volen esclafar tota la gent que es resisteix que la nació catalana desaparegui”, ha denunciat en el discurs que ha pronunciat en l’acte en el qual també han participat el secretari general de la JNC, Aleix Agustí, la patrona de Junts en la FunDem, Titon Lailla i el net de Manuel Carrasco, Antoni Martí Carrasco.
Turull ha assegurat que “Catalunya és el que és, i Catalunya és, gràcies als Carrascos i Formiguera” perquè sense ells, Catalunya “no seria una nació”. Però tot i que han passat 87 anys des de la seva execució, el missatge que ha volgut traslladar Junts és que la repressió que ha patit Catalunya al llarg del temps no ha acabat. “No vivim en una situació de normalitat, avui en aquest primer acte que fem de Junts de Catalunya i la Fundem, no soc jo el que hauria de fer aquesta intervenció, hauria de ser el president Carles Puigdemont”, ha assegurat el secretari general de Junts, En la seva intervenció, Turull ha assegurat que no hi ha hagut evolució al Congrés dels Diputats en relació "al fet nacional de Catalunya": "Si llegeixes textos del 1917 o 1920 i textos d'ara, has de preguntar quins són els d'abans i els d'ara", ha subratllat.
Turull ha destacat que aquest primer acte conjunt de Junts i FunDem no podia tenir millor protagonisme que el de Manuel Carrasco i Formiguera, “perquè relliga moltes coses: relliga uns ideals que encarnava ell, uns valors i unes actituds que són les que nosaltres ens volem emmirallar”. El secretari del partit independentista ha insistit que "volem ser dignes del llegat de Carrasco i Formiguera, de l'ideal de defensa de la nació plena, pròspera, amb valors i actituds, una nació que aconsegueixi al que pot aspirar com a màxim una nació, que és a la independència, uns ideals que compartim, però també els valors del cristianisme, de la solidaritat i de tenir present tothom", ha expressat el secretari general de JxCat.
Un exemple de compromís
Tot i el pas del temps, Catalunya no oblida Manuel Carrasco i Formiguera, una figura destacada del catalanisme democristià, defensor dels valors republicans i dels drets nacionals de Catalunya, que va dedicar la seva vida al compromís amb la justícia social, el cristianisme i la democràcia. La seva mort s’ha convertit en un símbol de resistència pacífica i compromís amb els ideals democràtics, i el seu llegat segueix viu com a exemple de la lluita pels drets nacionals i humans. Perquè Carrasco i Formiguera sempre serà recordat per les seves profundes conviccions personals, que van guiar la seva vida i l’activitat política, la família, la fe, la llibertat de Catalunya i la justícia social. “El que ha estat el lema de tota la meva vida, i que porto al cor, vull que sigui el meu crit en aquest transcendental moment. Visca Catalunya lliure! Jesús, Jesús, Jesús…”, van ser les seves darreres paraules davant del piquet d’execució.
Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera
Nascut el 3 d’abril de 1890, Manuel Carrasco i Formiguera es va llicenciar en Dret a Barcelona i es va doctorar a Madrid. Des de jove es va involucrar en el moviment catalanista, primer a la Lliga Regionalista i després com a fundador del partit Acció Catalana, el 1922. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1920) i diputat a les Corts per Girona durant la Segona República Espanyola (1931-1933). També va ocupar el càrrec de conseller de Sanitat i Beneficència de la Generalitat de Catalunya el 1931. El polític catalanista va rebutjar sempre la violència, va fundar el setmanari nacionalista L’Estevet i va ser un ferm opositor a la dictadura de Primo de Rivera i en 1932 es va unir a Unió Democràtica per defensar un nou mapa confederal espanyol.
Amb l'esclat de la Guerra Civil el 1936, Carrasco i Formiguera es va mantenir lleial a la República, encara que la seva ideologia democristiana el va portar a ser perseguit tant per sectors anarquistes com a comunistes dins del bàndol republicà. Això ho va obligar a traslladar-se al País Basc, on va col·laborar amb el govern del lehendakari José Antonio Aguirre com a representant de la Generalitat catalana. El 1937, mentre intentava tornar al País Basc amb la seva família, va ser capturat per les forces franquistes després de la intercepció del vaixell Galdames. Va ser empresonat a Burgos, torturat, sotmès a un judici sumaríssim en un consell de Guerra i condemnat a mort el 28 d’agost de 1937 sota acusacions d'"auxili a la rebel·lió" per la seva lleialtat a la República i la seva defensa del nacionalisme català. Van passar vuit mesos des de la seva detenció fins a la seva execució, temps que Carrasco i Formiguera va passar al corredor de la mort. Tot i les gestions internacionals per evitar la seva execució, incloent-hi intervencions del Vaticà, Francisco Franco va ordenar personalment que es fes efectiva la sentència de mort com a represàlia davant les crítiques internacionals cap als bombardejos franquistes sobre població civil catalana (Lleida, novembre 1937, i Barcelona, gener i març 1938).