El reelegit secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reivindicat la necessitat de recuperar els votants independentistes que en els últims anys s'han desmobilitzat. “Som el país del sant tornem-hi. El 90% dels independentistes ho continuen sent, però han deixat de mobilitzar-se. Cal autoexigència”, ha dit Turull en una entrevista a El món a RAC1. El dirigent de Junts ha posat sobre la taula la necessitat de fer pedagogia amb els independentistes i reivindicar el que es va fer el 2017. “El 3 d'octubre hauríem d'haver anat molt més enllà, però era un camí que no havíem fet mai”, ha dit el secretari general de Junts després del congrés de Calella celebrat aquest cap de setmana.
Precisament, ha reivindicat el conclave celebrat a la vila del Maresme, que ha servit per reordenar-se internament i impulsar nous lideratges. “Hem renovat més del 50% de l'executiva. Hi ha persones molt joves, com Judith Toronjo —secretària d'organització—, Ennatu Domingo o Ariadna Urroz”, ha dit el secretari general del partit de Puigdemont. De fet, s'ha posat d'exemple un entrenador de futbol que treu a jugar els joves i ha destacat Míriam Nogueras com un dels noms que també s'ha fet notar els últims anys, juntament amb la portaveu al Parlament, Mònica Sales, o els diputats Salvador Vergés i Jeannine Abella.
Apuntalar el que representava Junts pel Sí
El congrés juntaire ha servit per actualitzar l'estratègia del partit, així com les seves propostes en matèria d'habitatge, immigració o fiscalitat. L'objectiu del partit és recuperar la centralitat política i, per fer-ho, ha incorporat en la direcció nacional dirigents que provenen de diferents tradicions polítiques. Precisament, Turull ha posat d'exemple la confluència amb Demòcrates, que ha portat el seu dirigent, Antoni Castellà, a ocupar una vicepresidència. També ha subratllat la incorporació de Jaume Casañas, president d'Impulsem Penedès. “Estan molt centrats en el Penedès i també s'hi han volgut afegir. Volem apuntalar allò que representava Junts pel Sí”, ha insistit Turull.
En tot plegat, el secretari general juntaire ha explicat que el retorn de Puigdemont a la presidència és provocat pel context actual. “Han canviat les circumstàncies respecte al congrés d'Argelers”, ha dit Turull, fent referència a la pèrdua de la majoria independentista, la manca d'unitat i l'hegemonia institucional del PSC. “Es pot convertir en una oportunitat, però requereix un lideratge molt fort i que el president estigui implicat en moltes decisions”, ha reivindicat el dirigent juntaire, que considera que el pitjor que s'ha fet és convertir en president de la Generalitat una persona —Salvador Illa— que s'ha definit per lluitar contra l'independentisme.
El text del traspàs de competències d'immigració, abans que s'acabi l'any
Turull també ha explicat que la previsió és que abans que s'acabi l'any estigui enllestida la redacció del traspàs integral de les competències d'immigració i ha reconegut que el Ministeri de l'Interior té les seves resistències. “Demanem totes les competències, des de control de les fronteres fins als fluxos migratoris”, ha afirmat Turull, que ha volgut posar de manifest la quantitat d'immigrants que acull Catalunya respecte d'altres comunitats autònomes. “Hi ha comunitats que tenen un 4% d'immigració enfront de la nostra, que és d'un 19%”, ha dit. Sobre els pressupostos estatals, el secretari general de Junts ha insistit en la necessitat del compliment dels acords per part del govern espanyol, com ara l'oficialitat del català a Europa, l'execució d'inversions o el mateix traspàs de competències d'immigració.
Finalment, considera que l'antic text de la llei per regular els lloguers de temporada era una “animalada”. “No pots fer un lloguer de temporada de sis mesos quan el curs escolar és d'un any. Hi havia una invasió competencial, a més”, ha assegurat Turull, que, aleshores, va obrir una via de diàleg amb el sindicat de llogateres per acabar tramitant la llei. Tot i això, ha alertat: “No pot ser que aquest debat ens despisti de la poca inversió en habitatge públic”, ha assegurat, posant d'exemple, altre cop, el cas de l'Ajuntament de Martorell, que, liderat pel seu partit, ha fet més habitatge públic que l'Ajuntament de Barcelona.