La televisió alemanya ha manifestat en el popular informatiu Tagesschau, que Espanya lidera la taxa d'atur a la UE i és l'Estat que està a la cua de la llista amb una xifra més alta. Aquestes dades, que contrasten amb el triomfalisme que expressa el president espanyol, Pedro Sánchez, sobre la recuperació econòmica, coincideixen amb la prevenció que existeix a la UE sobre la reforma del mercat laboral que prepara el govern del PSOE i Podemos amb tensions internes. Els països del nord sospiten que la reforma no servirà perquè Espanya baixi de forma significativa la taxa d'atur.
"Què hi ha al darrere la taxa d'atur", titula el Tagesschau
Els països de la UE on hi ha menys atur són la República txeca, els Països Baixos, Malta i Alemanya, segons les dades d'Eurostat. "Si viviu a la República Txeca i perdeu la feina, no hauríeu de tenir gaires problemes per trobar-ne un altre cop. Amb una taxa d'atur del 2,6 per cent, la xifra més baixa de tots els països de la UE al mes setembre, el país estava gairebé en plena ocupació. La situació, en canvi, es veu completament diferent a Espanya. Allà la taxa d'atur era del 14,6 per cent a finals de setembre, i a la comunitat d'Andalusia, al sud, fins i tot superava el 20 per cent, més que en qualsevol altre lloc de la UE", explica la TV alemanya.
L'atur als 27 països de la UE
Les fortes diferències de la taxa d'atur a Espanya també es veuen a Itàlia. "La taxa d'atur a la regió de Bolzano, al Tirol del Sud, és del 3,8%, mentre que a Calàbria, al sud, és del 20,1%", recorda. A Alemanya també hi ha diferències, però són menors. "Mentre que la taxa d'atur és del 2,5% a Suàbia, al sud-oest, arriba al 6,1% a la capital de Berlín", afegeix.
Segons la TV alemanya, al sud d'Europa la taxa d'atur juvenil és terrorífica. "La situació a Itàlia és especialment dramàtica. Gairebé un 30 per cent dels menors de 25 anys s'hi han donat d'alta com a aturats a finals de setembre, igual que fa un any. La taxa és igualment alta a Espanya, però hi ha hagut una millora important respecte a l'any anterior, quan la taxa era del 41 per cent", afirma.
Sánchez va anunciar al mes de maig la posada en marxa "imminent" d'un "pla de xoc contra la desocupació juvenil" que segons va afirmar permetria "oferir formació o facilitar la contractació" de "més d'un milió de joves" en els pròxims tres anys.
El pla preveia destinar a les comunitats autònomes 600 milions d'euros per finançar contractes formatius que atorguin oportunitats d'ocupació i formació per a menors de trenta anys, i invertirà paral·lelament 765 milions més en "programes innovadors" dedicats a l'ocupació jove, a oferir una primera experiència professional, a fomentar la investigació o la millora de la seva capacitació en àmbits "de futur" com són la digitalització, l'economia verda, la transició ecològica.
El president espanyol també va anunciar que a més d'aquestes dues actuacions, el seu govern també renovaria el sistema de garantia juvenil per crear "la garantia juvenil plus", que segons va dir "serà un autèntic pla d'ocupació digne per a joves i comptarà amb els recursos del Fons Social europeu de prop de 3.000 milions d'euros entre l'any 2021 i 2027".
A la fotografia principal, Pedro Sánchez conversant amb la vicepresidenta primera, Nadia Calviño / EFE