El mitjà rus RT ha informat els seus lectors de les sospites generades per les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre una possible implicació del CNI en els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. En un article publicat en alemany, la cadena ha parlat de "terrorisme d'estat" i de la "xarxa de polítics i empresaris corruptes" anomenada "clavegueres de l'Estat". Així, RT es fa ressò de les paraules de Villarejo, qui aquesta setmana va assegurar que els atacs van ser fruit d'un "greu error" de la intel·ligència espanyola que tenia per objectiu que "Catalunya sentís la necessitat de ser protegida per l'Estat" davant el moviment independentista.
Sospites
D'aquesta manera, la televisió estatal russa emplaça els seus seguidors germanoparlants a qüestionar els fets que envolten els atemptats i la investigació i preguntar-se, tal com ho fan al títol, si "el servei secret espanyol va estar darrere de l'atemptat de Barcelona del 2017?". L'article també parla de com el tracte de l'Estat cap a Catalunya, en particular els presos polítics i l'exili, dona motius als catalans per sospitar de tot plegat: "El motiu per voler espantar Catalunya són els esforços independentistes [...], que ja han fet que el president del govern electe Puigdemont hagi de passar molt temps a l'exili. El govern central espanyol ha reaccionat amb duresa en repetides ocasions, i per això fins i tot acusacions com les de Villarejo no es descarten a Catalunya", expliquen.
Títol: "Denúncia de terrorisme d'estat: el servei secret espanyol va estar darrere de l'atemptat de Barcelona del 2017?"
Repercussió
Els russos preveuen la gran repercussió d'aquest escàndol: "Tot i que molts dubten de la credibilitat de Villarejo, la credibilitat del seu íntim enemic Sanz Roldán no és millor i queden massa preguntes sobre l'atac de Barcelona. Espanya comença l'any 2022 amb un escàndol polític que serà de llarga durada i que probablement remourà molta brutícia. Després de tot, l'acusació és terrorisme d'estat", conclou l'article. Aquest no és el primer cop que Rússia ha fet ressò del conflicte entre Catalunya i l'Estat o l'ha fet servir d'exemple davant les crítiques provinents d'Europa. Concretament, el representant de la UE per als Afers Exteriors, el socialista català Josep Borrell, s'ha trobat enmig de més d'una polèmica amb el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov. La més recent va ser l'any passat, quan davant l’exigència de la UE sobre la posada en llibertat de l’opositor Alexei Navalni i els seus seguidors, Lavrov va replicar recordant la brutalitat policial a Europa i la situació dels presos independentistes. Llavors, Lavrov va acusar Borrell d’aplicar una doble vara de mesurar.