Com està fent Facebook i Instagram, Twitter ha decidit analitzar l'impacte de la seva aplicació sobre els usuaris. La companyia s'ha "sorprès" en descobrir que el seu algoritme potencia els discursos de la dreta. És a dir, que donen més ressò als tuits dels partits de dretes que no pas als de centre o d'esquerres. Però la companyia s'escuda en el fet que alguns discursos d'extrema dreta no són potenciats tant com els de dreta, i en aquest sac ha posat l'exemple de Vox. 

En el sac de les "ideologies extremes" Twitter ha posat al partit d'extrema dreta Vox, ja que Espanya ha estat un dels països analitzats per l'estudi. La companyia reconeix que el partit que més afavoreix l'algoritme de la seva plataforma és el Partit Popular, una situació que es repeteix en països com França o Alemanya. Segons el seu informe els missatges del PP s'amplifiquen més d'un 200%, arribant al 250%. 

Els altres missatges que amplifica l'algoritme de Twitter a l'Estat espanyol després dels del PP són els del PSOE, Unides Podem, amb una amplificació al voltant del 150%. En quarta posició, es troben els discursos de Vox, amplificats un 125%. Una xifra molt alta, tenint en compte que la mateixa plataforma el considera un partit d'"ideologia extrema". 

La culpa és de l'algoritme, mai de la companyia 

Twitter s'ha sorprès de forma naïf de saber que la seva plataforma contribuïa a difondre massivament els missatges de la dreta i l'extrema dreta i arraconava els de les esquerres. Si bé des de tots els espectres ideològics se li ha retret a la plataforma de microblogging més coneguda tenir un biaix ideològic, finalment sabem cap a quin cantó es decanta: la dreta. 

Però, es decanta la companyia? Twitter, com tant altres del sector, es renta les mans i carrega la culpa el seu algoritme. És a més, han assegurat obertament que no saben "perquè es produeix aquest efecte". Una estratègia semblant a la de Youtube, quan es va demostrar que era dels amplificadors més grans dels discursos d'extrema dreta, influint fins i tot en campanyes com la del president brasiler Jaïr Bolsonaro. 

No som nosaltres, és el nostre algoritme que és imparable, és una de les excuses més comunes entre les grans companyies tecnològiques. Entonar el mea culpa secundari assenyalant que la teva tecnologia et supera comença a ser una resposta que molts usuaris i legisladors no compren. Entre els casos més famosos on aquesta excusa no ha estat suficient trobem el de Mark Zuckerberg pels impactes nocius en la democràcia i la vida dels seus usuaris de Facebook i Instagram, respectivament. 

 

Imatge principal: Aplicació de Twitter en un telèfon mòbil / Unsplash