La Universitat de Barcelona recorrerà la sentència que anul·la la declaració de suport del claustre del centre als presos polítics, segons ha informat el rector Joan Elias. Elias ha expressat a través de les xarxes socials que respecta la sentència però no la comparteix i afegeix que ha donat ordre de presentar el recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
"Està en joc l'autonomia universitària, un valor fonamental per a nosaltres", afirma. Un jutjat contenciós-administratiu ha resolt que la declaració vulnera la llibertat ideològica, d'expressió i d'educació i que la universitat forma part de l'administració pública i, per tant, ha de ser neutral, ja que no és una "institució de representació política".
Ahir, la Universitat de Barcelona va ser condemnada pel manifest que va publicar en saber la sentència dels presos polítics de l'1-O, en el qual es denunciava "la deriva autoritària" dels poders de l'Estat, es revindicava l'autodeterminació de Catalunya i s'exigia la immediata posada en llibertat dels presos. La jutgessa considera que aquesta declaració "vulnera el dret a l'educació, a la llibertat d'expressió i de llibertat ideològica", per la qual cosa ha declarat nul·la aquesta resolució i ha condemnat el campus a pagar-ne les costes i a publicar la sentència a la seva pàgina web.
La plataforma Universitaris per la Convivència va denunciar els fets i el jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona ara l'ha condemnat per haver "vulnerat la neutralitat ideològica" del centre. La Universitat de Lleida, la la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona també van publicar el manifest, però en aquest casos no ha arribat als tribunals.
Sobre el manifest
El manifest, que havia estat aprovat en el claustre de la universitat, qualificava d'injusta a la sentència del procés, exigia el sobreseïment de tots els processos en curs relacionats amb la consulta sobiranista i rebutjava la repressió i la violència policial de l'Estat.
La iniciativa va partir de l'acord de membres dels col·lectius de les diverses universitats catalanes d'impulsar un claustre extraordinari a cada universitat quan es fes pública la sentència del judici del Suprem, per llegir una declaració conjunta contra la repressió de l'Estat i sotmetre-la a votació. El manifest va ser aprovat per totes les universitats publiques catalanes, per tant, pels respectius claustres, que són el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària. A més, en tots els casos, els vots favorables van superar les tres quartes parts del quòrum, és a dir, han estat aprovats per àmplies majories.
Els alumnes rebutgen la condemna
El Consell de l'Alumnat de la Universitat, per la seva banda, també ha rebutjat la condemna i ha assegurat que aquesta sentència "aprofundeix la situació de judicialització de la política que pateixen les institucions catalanes". Per aquest motiu, s'han mostrat favorables a recòrre-la i han exigit "que es respectin les decisions de les institucions en exercici de les seves competències i que no s’intenti guanyar als tribunals allò que no es pot guanyar amb vots".