La UE ha ajornat finalment la votació sobre l'oficialitat del català, el gallec i el basc. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha hagut de retirar la proposta en no poder superar els recels expressats per diferents països davant d'una iniciativa que, per prosperar, necessita el suport dels 27 socis de la UE. Encara aquest matí, el ministre ha assegurat que defensaria la seva sol·licitud de reformar el Reglament 1, que regula les llengües oficials a la Unió per incorporar-hi el català, l'euskera i el gallec. Això no obstant, abans de començar la reunió, els representants de diferents països, entre els quals, Suècia i Finlàndia, han insistit a mostrar obertament les seves reticències. De fet, només Eslovènia s'ha pronunciat obertament a favor a les portes de la reunió.
🔴 El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Reaccions i última hora de l'oficialitat
L'oficialitat del català a la UE va ser una de les exigències de Junts per votar a favor que la socialista Francina Armengol presidís el Congrés. En cas de no prosperar pot dificultar molt les converses per a la investidura de Pedro Sánchez. Albares disposa de dues reunions més, dins del termini previst per votar una investidura de Pedro Sánchez, per aconseguir impulsar la iniciativa. En cas de no aconseguir-la fer prosperar seria un dur revés per a Espanya a la UE, atès que és tradició que les propostes dels països que ostenten la presidència de torn de la Unió sempre s'aproven.
La reunió del Consell d'Afers Jurídics ha durat tot just 45 minuts, la qual cosa ha fet evident que no hi havia acord. De fet, aquest desenllaç, ja previst, no ha fet més que confirmar-se a primera hora del matí, quan abans d'entrar a la reunió del Consell d'Afers Generals, alguns dels representants dels diferents estats membres de la Unió, han reiterat de nou públicament les seves reticències.
Prioritzar el català
En la roda de premsa posterior, Albares ha anunciat que a partir d'ara Espanya tirarà endavant la seva proposta de manera gradual i impulsarà, en primer lloc, l'oficialitat del català. Ha explicat que un dels punts que ha provocat més reticències durant el debat ha estat el fet que es plantegés incorporar de cop tres noves llengües com a oficials, per la qual cosa el govern espanyol plantejarà, en primer lloc, l'oficialitat del català per davant del gallec i l'euskera. Albares ha argumentat que és la llengua que més ho ha demanat i la que té més parlants i de fet figura entre els 15 idiomes més parlats de la UE.
El ministre ha subratllat que amb la posada en marxa d'aquest procediment el govern espanyol compleix el seu compromís; que és el primer cop que es proposa formalment l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera; i que, tot i que no s'ha pogut votar per falta d'acord, tampoc hi ha hagut cap país que plantegés un veto a la iniciativa.