Entre tuits i titulars contra la llei LGTB-fòbica d'Hongria, la realitat treu el cap: el bloc comunitari ha proposat donar 3.000 milions d'euros més a Turquia fins al 2024 per la gestió dels refugiats, principalment sirians. 

Així ho ha anunciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la roda de premsa posterior a la cimera europea. "Va en l'interès col·lectiu europeu protegir els refugiats i donar suport als que els acullen", ha argumentat Von der Leyen, que també ha proposat destinar 2.200 milions més al Líban i Jordània per a la gestió dels refugiats. La cancellera alemanya, Angela Merkel, també ha ratificat l’anunci d’aquest pla a la premsa, afegint que “aviat serà aprovat formalment”. 

Per la seva banda, Turquia ha dit que és una manera que els europeus "assegurin la pau i seguretat de la UE".

La UE compra els ‘serveis’ de Turquia

D’ençà de la crisi migratòria europea del 2015, la UE va arribar a un acord amb Ankara pel qual acceptaven el retorn de tots els sol·licitants d'asil que travessaven Turquia a canvi de milers de milions d'euros en ajuda, la liberalització dels visats per als ciutadans turcs i la represa de les negociacions per a l'adhesió de Turquia a la UE. Segons l’acord, el finançament també està destinat a projectes per a millorar la vida dels refugiats, així com el de les comunitats d'acolliment a Turquia. 

El problema, tal com alerta l’organització pro drets humans Human Rights Watch: “L'acord es basa en la premissa errònia que la UE no ha d'avaluar les necessitats individuals de protecció de les persones que arriben a través del mar Egeu, basant-se en el fet que Turquia és un ‘tercer país segur’. No obstant això, aquest no és el cas.” A la pràctica, els refugiats sirians segueixen patint dificultats per accedir a drets bàsics com l’educació, la sanitat o els permisos de treball, i depenen d’un govern corrupte, violent i arcaic. 

El tap d’Europa

La UE compta amb diversos punts clau arreu del territori, on es controla i dissuadeix l’entrada de persones. L’Estat espanyol en te dos: les Illes Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Cada any, l’Estat rep de la UE desenes de milions d’euros pel seu ‘servei’, que, entre altres mètodes, consisteix en la vigilància de les fronteres i l'ús massiu de devolucions en calent. En la darrera crisi migratòria amb el Marroc, la Comissió Europea va lliurar de manera urgent 43,2 milions d'euros addicionals a Espanya, mentre que el Marroc en va rebre 30 milions de l’Estat. 

 

Foto principal: el president del Consell Europeu, Charles Michel, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre portuguès,  António Costa / ACN