La sentència del Tribunal Constitucional polonès que nega la primacia del dret de la UE sobre el domèstic continua sent una qüestió primordial a tractar dins la Unió Europea. Però de moment, no es produirà cap actuació al respecte. Brussel·les no tallarà fons europeus a aquest país almenys fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï sobre la legalitat d'aquesta mesura, tal com ha explicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, aquest divendres.
Concretament, Von der Leyen ha detallat que "no es prendran mesures" abans que hi hagi una sentència sobre el nou mecanisme de condicionalitat que permet restringir les ajudes europees a un estat membre si posa en risc l'estat de dret i, de retruc, el pressupost comunitari. De totes maneres, l'executiu europeu preveu emprendre "accions legals" per la sentència del Constitucional de Polònia. "Serà un llarg camí on hi haurà una combinació de diàleg i respostes legals", ha continuat.
La CE estudia altres vies
La Comissió encara està estudiant la sentència i les possibles vies judicials per respondre. "Per descomptat, això anirà acompanyat de diàleg i esperem que vingui seguit d'accions concretes per part del govern polonès", ha remarcat la dirigent europea en finalitzar la cimera on els caps d'estat i de govern de la UE han abordat la qüestió.
Segons el president del Consell Europeu, Charles Michel, els líders europeus van encomanar a l'executiu europeu que continuï la seva feina en l'àmbit de l'estat de dret, però que ho faci amb "diàleg". Així, Michel ha remarcat que l'objectiu final ha de ser "trobar solucions" al Polexit legal.
Fre a la congelació de fons
Brussel·les refreda així l'opció de tallar els fons europeus a Polònia després de la reunió entre els líders europeus. Malgrat que el Parlament Europeu ha amenaçat de portar la Comissió als tribunals si, abans del 2 de novembre, no activa el mecanisme de condicionalitat, que permet suspendre els fons contra aquells països que estan vulnerant l'estat de dret, Von der Leyen vol esperar que Luxemburg es pronunciï sobre la seva legalitat.
Polònia i Hongria van impugnar la creació del mecanisme de condicionalitat davant dels tribunals de la UE, que no es pronunciaran fins a principis del 2022. Tot i això, Von der Leyen ha assegurat que poden fer alguns passos que preveu el mecanisme, com per exemple demanar "informació o explicacions" al govern en qüestió.
Imatge principal: La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant un debat a l'Eurocambra el 20 d'octubre del 2021 / ACN