Una última oportunitat. El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, l'escenari en el qual es debat l'oficialitat del català, ha celebrat aquest dimarts al matí una nova reunió. Des de Catalunya, totes les mirades han estat posades en els possibles avenços en la qüestió lingüística. Però no n'hi ha hagut. A l'ordre del dia, no es preveia cap referència a debatre l'oficialitat del català, i s'han complert les expectatives perquè aquest punt no ha fet acte de presència. La reunió d'aquest dimarts ha estat la penúltima abans que s'esgoti la presidència belga de la UE: el dimarts vinent, 25 de juny, ja se celebrarà la darrera trobada del Consell d'Afers Generals abans que Hongria arribi a la presidència durant els pròxims sis mesos.

Es tracta de la primera trobada d'aquest òrgan després de les eleccions europees del 9 de juliol, però el fet de superar aquest obstacle no ha permès constatar novetats. En la darrera reunió, celebrada el 21 de maig passat, tampoc va posar-se la qüestió del català a l'agenda. El representant per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, va rebutjar fixar "terminis" per aconseguir l'oficialitat del català, afegint que era "molt optimista" per poder aconseguir els suports necessaris dels països.

Ara bé, malgrat aquelles paraules positives, avui tampoc s'ha aconseguit cap avenç. La trobada d'avui s'ha centrat en temes de cohesió, segons han informat a ElNacional.cat fonts del Consell de la Unió Europea, amb l'atenció fixada sobre la reunió d'aquest òrgan prevista per al 27 i 28 de juny. Serà dimarts vinent quan tingui lloc la trobada "ordinària" del Consell d'Afers Generals del mes de juny. Aquesta serà ja l'última oportunitat que tindrà el govern espanyol per situar la qüestió de l'oficialitat del català a l'agenda europea abans del canvi de presidència.

Sis mesos perduts sota presidència belga

El relleu del testimoni preocupa als activistes per la llengua que volen fer efectiva l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Quan la presidència del Consell de la Unió Europea va passar d'Espanya a Bèlgica, va haver-hi un cert optimisme perquè l'ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, va assegurar des de Barcelona que el seu país tenia la voluntat de tirar endavant la promoció de la diversitat lingüística europea en aquest sentit. Ara bé, en aquell moment també va destacar que la UE havia d'aclarir "les conseqüències financeres i jurídiques" de fer aquest pas, i havia subratllat la necessitat de tenir "els informes pendents".

Sis mesos després, però, el govern espanyol no ha donat resposta a les demandes dels països que havien fet públiques les seves reticències a oficialitzar el català. En les reunions celebrades durant el primer semestre del 2024, aquest punt ha estat absent, o bé s'ha presentat breument sense arribar-se a votar. El màxim pas fet pel govern espanyol va ser presentar un memoràndum per argumentar que fer oficial el català, el basc i el gallec servia per respectar la "identitat nacional" espanyola, així com prometre que n'assumiria el cost i que no provocaria l'efecte dominó en altres llengües europees.