Ja fa anys que Catalunya va posar en marxa una nova política d'impostos per intentar conscienciar a la població de certes pràctiques no recomanables. Un dels exemples que més ha sonat els últims anys va ser l'impost sobre les begudes ensucrades que va ser durament criticat i fins i tot va ser anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Doncs bé, el treball del Govern ha donat els seus fruits i aquest dimarts la Unió Europea ha posat aquest impost, que és vigent des del 2017, com a exemple d'èxit arreu d'Europa en el seu Informe Anual sobre Impostos del 2022. En l'escrit, la UE destaca que aquest tipus de política, que també han incorporat 12 Estats de la UE, és un 'win-win' i ha provocat la reducció de les vendes de begudes ensucrades en un 7,7% a Catalunya citant un estudi de la UB i la UPF i afegeix que l'impost en qüestió "està guanyant interès en alguns estats membres" que s'ho han pres com a exemple.
En aquesta línia, la UE destaca que aquest tipus d'impostos poden ajudar a lluitar contra l'obesitat i la diabetis i que en el cas de Catalunya ha provocat la reducció de la compra de productes amb un alt contingut de sucre i que n'hagin sortit beneficiats alguns substitutius com les begudes 'light' o 'zero'. A més, també recorda que Catalunya taxa l'impost en dos trams, en el primer es cobren 0,08 euros per litre si la beguda conté entre 5 i 8 grams de sucre per litre i que es cobren 0,12 euros per litre si la beguda conté més de 8 grams de sucre per litre que es carreguen al consumidor final del producte.
El camí de l'impost
Per veure la història d'aquest impost cal remuntar-nos a 2017, quan el Govern, encara liderat per Carles Puigdemont, va aprovar aquest nou impost català que va entrar en aquell 1 de maig. Al cap de dos anys, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el reglament sobre les begudes ensucrades estimant el recurs presentat per diverses associacions del sector de la distribució i de l'alimentació i begudes que al·legava "manca de justificació i precipitació" de la mesura i "l'omissió" de tràmits rellevants en la tramitació del decret. El tribunal va considerar que l'Executiu català va prescindir dels tràmits de consulta, audiència i informació públiques en la seva tramitació i, per això, va declarar nul el reglament.
Ara bé, per revertir aquesta situació i aconseguir que l'impost seguís en vigor, aquell mateix 2019, ja amb Quim torra al capdavant del Govern, l'Executiu va aprovar un decret llei sobre l'autoliquidació de l'impost que reprodueix un text idèntic al que va suspendre el Tribunal. En aquell moment el Govern va al·legar aquest decret assegurant que el TSJC va actuar per considerar que el reglament aprovat el 2017 presentava defectes formals en la seva tramitació, però no en el contingut i que la sentència no era ferma i que el decret servia, i serveix, per cobrir l'eventual buit legal que s'hauria creat.