Els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament, juntament amb 70 juristes han signat un manifest en què es demana una reforma del Codi Penal per definir el delicte de terrorisme d'acord amb la normativa europea. Aquesta exigència neix després que el 29 de febrer passat el Tribunal Suprem (TS) obrís causa penal contra Carles Puigdemont per suposats delictes de terrorisme en relació amb el cas Tsunami Democràtic. Entre els signants del manifest es troba Ignacio Berdugo Gómez de la Torre, catedràtic de Dret Penal i germà de Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, un dels magistrats que van impulsar l'obertura de la causa per terrorisme contra Puigdemont.
El manifest expressa preocupació per l'aplicació expansiva del delicte de terrorisme al Codi Penal, especialment després de la interlocutòria mencionada prèviament. Des del punt de vista dels signants, la interpretació del Suprem es podria acabar aplicant la qualificació de terrorisme a les tractorades dels agricultors, als bloquejos de les carreteres per transportistes organitzats i, "naturalment", també als treballadors en les seves accions de vaga i manifestació, "tot i fer-se en l'exercici d'un dret fonamental".
A més, en el manifest es recorda que a l'estat espanyol ha patit al llarg de la seva història els atacs de grups terroristes de veritat com ETA, GRAPO o els atacs gihadistes. Justament per això, demanen no confondre la protesta amb el terrorisme, com està passant amb el cas Tsunami Democràtic.
Canvis a l'article 573 del Codi Penal
"Per les raons exposades, instem els grups parlamentaris a procedir a una reforma de l'article 573 del Codi Penal que torni a definir el delicte de terrorisme com el que efectivament és, segons la normativa europea", prossegueix el text, en què expliquen que la definició de la normativa espanyola és més àmplia que la de la UE, cosa que ha portat a "una interpretació exagerada que inclou actes de protesta social com a terrorisme, cosa que no hauria de passar".
Al fil d'aquesta petició, CCOO i UGT han destacat "la llarga tradició democràtica d'Espanya" a l'exercici de drets fonamentals, com la reunió, la manifestació i la vaga, i han advertit que en aquest tipus d'accions poden produir-se "excessos" amb aldarulls que assoleixin cert grau de violència", per la qual cosa han subratllat la importància de distingir, "amb total precisió", el que són desordres públics del que és del terrorisme.
Arxivat el cas Tsunami
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha acordat arxivar provisionalment la causa del Tsunami Democràtic després que la Sala Penal hagi invalidat totes les diligències que havia fet des del 30 de juliol del 2021. L'arxivament de la causa beneficia les 10 persones que estaven essent investigades per terrorisme, entre les quals hi ha la secretària general d'ERC, Marta Rovira, així com Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Capmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio. El Suprem encara no ha adoptat cap decisió sobre les investigacions a Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, que derivaven també de les actuacions de García-Castellón.