A una setmana per acomiadar l'era Elisenda Paluzie, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) tanca avui una setmana electoral que ha de servir per a escollir el nou secretariat nacional de la plataforma independentista. I és que aquest mateix dissabte a la tarda s'anunciaran els 77 membres que han de conformar el nou òrgan director de l'ANC durant els pròxims dos anys. D'entre tots aquests noms, en sortirà també qui ha de ser la nova figura que encapçali l'Assemblea, ja que l'actual presidenta, Elisenda Paluzie, no pot optar a la reelecció després d'ocupar aquesta posició durant dos mandats. Tampoc ho pot fer el vicepresident, David Fernàndez, que també haurà d'abandonar el secretariat nacional i es veurà reemplaçat per alguna de les persones elegides. Ara bé, els noms concrets no se sabran fins al dissabte vinent.

El procediment no és senzill. Hi ha un total de 85 noms que s'han presentat per optar a ser membres d'aquest òrgan directiu, que compta amb 77 places. Per tant, només vuit persones es quedaran sense plaça. Però el significat de l'elecció va molt més enllà, perquè no només ha de permetre decidir qui hi entra i qui es queda fora, sinó que també determinarà els suports que rep cada una de les candidatures. Aquest element és clau per a obtenir pistes sobre qui rellevarà Elisenda Paluzie: qui acabi en primera posició té més opcions d'acabar encapçalant l'organització durant els pròxims dos anys. Ara bé, no és una qüestió determinant. Cal recordar que tant el 2015 com el 2016, Liz Castro va imposar-se a Jordi Sànchez en la votació dels socis, però els membres del secretariat nacional van revertir aquesta decisió apostant pel segon. Així doncs, l'ordre dels guanyadors només servirà per a tenir una idea de per on poden anar les coses.

Els principals candidats

Hi ha diversos noms destacats entre aquesta vuitantena de persones que opten a rellevar-la. El més notable és el de Dolors Feliu, una advocada i activista que és vista com la candidata de consens de l'independentisme. Fa unes setmanes ja va abandonar el Consell per la República per prioritzar una nova etapa a l'Assemblea Nacional Catalana. De fet, Feliu també va formar part de la llista de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament del 2015. Un altre nom notable és el de l'activista i pallasso Jordi Pesarrodona, i que havia estat regidor per Esquerra Republicana fa anys. En declaracions a ElNacional.cat, ja va compartir que presentava la seva candidatura amb l'objectiu de treballar per la independència en qualsevol paper que se li demanés. "Vinc a sumar", va afirmar. "Jo vinc a treballar i aportar el meu gra de sorra".

Però també hi ha altres noms destacats. És el cas d'Anthony Corey Sànchez, vinculat a l'entorn de Junts i popular a les xarxes socials, on es defineix com a estudiant, activista, escriptor i cofundador de l'entitat Joves Nous Catalans. També hi ha Uriel Bertran, economista i polític que va ser diputat per Esquerra Republicana, així com líder d'un corrent intern que proposava un canvi d'estratègia del partit, més coherent amb la seva ideologia independentista, republicana i d'esquerres. I Julià de Jòdar, escriptor català que va ser diputat de la CUP al Parlament.

Línies a seguir pel nou secretariat

A finals de març, va aprovar-se el nou full de ruta per a l'Assemblea, que marcarà els principals reptes a seguir. Una de les apostes més destacables en el nou document és sobre l'impuls d'una llista cívica per a les pròximes eleccions, una proposta que ja va remarcar la presidenta Paluzie la setmana passada en una entrevista amb ElNacional.cat. El text de la ponència posa ben clar que no és una opció que l'Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions, però sí que planteja l'impuls d'una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents del Parlament per fer la independència. En l'entrevista, Paluzie va mantenir que si no hi ha un "gir radical" en la direcció de l'actual Govern i del moviment independentista en general, s'estaria "obrint un espai" per a aquesta llista.

El text també demostra que els socis volen reforçar l'aliança de l'ANC amb el Consell per la República. De fet, tres de les sis esmenes aprovades se centren en aquesta matèria. Els electors, doncs, han apostat per "establir vincles de cooperació amb el CxRep, en coordinació amb el recentment creat Ministeri lliure d'exteriors, generant una sinergia de col·laboració en una mateixa direcció". El text d'una altra esmena aprovada advoca per "coordinar l’acció exterior de l’Assemblea i l’acció exterior del CxRep". I encara una altra busca "incentivar, promoure i facilitar el registre al Consell per la República entre els socis, simpatitzants i la ciutadania en general". I també carreguen contra la taula de diàleg, amb una frase que no deixa marge per als dubtes: "La taula de diàleg reforça i cohesiona l'Estat espanyol internament i el legitima internacionalment".

El funcionament electoral

El funcionament electoral de l'Assemblea Nacional Catalana és força complex, ja que els socis amb dret a vot no escullen directament la persona que ha d'ocupar la presidència. Per contra, entre el 10 i el 14 de maig han escollit els seus candidats preferits per a conformar el nou secretariat nacional, que és l'òrgan directiu de l'entitat. Està format per 77 secretaris nacionals, distribuïts en 57 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves. Un cop surtin elegits aquests nous representants, seran ells i elles els que, després de reunir-se, escolliran el nou president o la nova presidenta. Aquesta decisió s'anunciarà el dissabte 21 de maig. El dilluns passat a mitjanit es va posar en marxa el període en què tots els membres de ple dret poden compartir el seu vot per als diferents candidats que s'han presentat a formar el nou secretariat nacional de l'Assemblea. La votació ha estat totalment telemàtica mitjançant una aplicació on només poden entrar aquelles persones amb dret a vot.