Cop a la família del dictador Francisco Franco al Pazo de Meirás. El jutjat de primera instància ha estimat totalment la demanda que havia presentat l’Administració General de l’Estat, i a la qual també s’hi havia afegit la Xunta de Galícia i l’Ajuntament de Sada, per la propietat dels béns del Pazo de Meirás que els Franco reclamaven.
Segons publica l’agència Europa Press, la resolució, contra la qual els hereus del dictador poden presentar un recurs, assenyala, en una sentència que consta de 90 pàgines, que “en cap moment s’acredita que l’Estat fes una declaració de reconeixement de la propietat d’aquests béns concrets a favor dels demandats”.
“La posició que va mantenir l’Estat en l’execució provisional seguida davant el jutjat de primera instància de A Coruña no va comportar la realització d’actes dels quals es pogués deduir el referit reconeixement dominical amb relació als béns objecte d’aquest procés”, diu la sentència.
“Per tot això, i amb base als raonaments jurídics efectuats al llarg de la present resolució, és procedent estimar íntegrament la demanda interposada, havent-hi en conseqüència d’efectuar les declaracions de domini que en ella es pretenen”, afirma el text de la sentència.
Els béns, en dipòsit fins a finalitzar el plet
Anteriorment, aquest jutjat havia decidit que els béns que hi havia al Pazo de Meirás i que l’Estat reclamava es quedessin allí en dipòsit fins que el plet acabés. D’aquesta forma, la justícia resolia de forma favorable la mesura cautelar demanda per l’Administració General de l’Estat i el Consell d’Administració del Patrimoni Nacional i establia que els béns identificats a la demanda, inclosos els que van ser propietat de l’autora Emilia Pardo Bazán, quedessin en dipòsit sota custòdia de l’Estat.
L’Estat havia presentat demanda contra els hereus del dictador en la que demanava la propietat de 564 béns del Pazo de Meirás. Això ho va fer després que els Franco reclamessin al jutjat de primera instància número 1 de A Coruña treure tots els béns dipositats a l’immoble que van ser sol·licitats per l’Estat en el seu moment.
Els béns inclouen mobles i documents que es poden agrupar en tres conjunts: béns de Patrimoni Nacional, béns del Patrimoni Documental Espanyol i béns que són de domini públic per la seva afectació a l’ús del Pazo de Meirás com a residència oficial del cap de l’Estat.
“I que, a més, formen part del patrimoni històric espanyol pel seu interès històric i també artístic vinculat, per una part, a la figura de l’escriptora Emilia Pardo Bazán, i per l’altra, a l’activitat oficial desenvolupada durant la dictadura franquista”, argumenta en l’Estat a la seva demanda.