Entrem en la desena setmana després de les eleccions del 14 de febrer. En queden cinc i mitja perquè s'esgoti el temps per tancar un acord abans no s'activi el botó de la repetició electoral. Fa molts dies que creix la impaciència al si d'Esquerra Republicana, que acusa Junts per Catalunya de demorar l'entesa no perquè hi hagi entrebancs sinó amb "excuses" que responen a interessos de partit. "No pot ser que els problemes dins de Junts es converteixin en els problemes de país". L'equip negociador ha posat un ultimàtum als junters: "No entendríem que no es materialitzés un acord entre la diada de Sant Jordi i l'1 de maig", ha advertit Sergi Sabrià. El 7 i 8 de maig, els junters celebren el congrés del partit. Tot un ultimàtum, per bé que no han concretat les conseqüències de no complir el termini.
L'horitzó de l'acord s'ha anat allunyant a mesura que passaven els dies. Si el mateix dia de la segona investidura fallida d'Aragonès es parlava de Sant Jordi, ara totes les parts el situen més endavant. I els republicans s'han atipat d'esperar. "Aquest bloqueig no pot continuar. Cal posar data a la investidura", insisteixen, perquè "la paciència de la gent està al límit".
La cúpula d'ERC lamenta que des que dissabte 10 d'abril van traslladar a l'espai de Puigdemont una proposta concreta, només han rebut una resposta parcial, sobre un dels cinc apartats que s'hi desglossaven. "No entenem per què no ha arribat la resposta", exposen. El control del relat s'ha convertit en un element clau de la negociació i per això els de Junqueras volen que cali la idea que "si no hi ha acord ni govern no és per ERC". "Qui ha de dir si està a punt per fer el pas definitiu és Junts", ha sentenciat la portaveu Marta Vilalta. Els dirigents d'ERC han tornat a recordar a Junts que ells van complir la seva part fent presidenta del Parlament Laura Borràs.
El rol de Puigdemont
Durant una compareixença a la seu del partit, els quatre designats per negociar oficialment amb Junts ha desgranat els detalls del document enviat a Junts i que s'estructura en cinc grans àmbits: l'estratègia independentista, la sobirania del Parlament, les prioritats de la nova Generalitat Republicana, els fonaments del nou govern i la concreció dels espais de coordinació per garantir la cohesió del govern. Segons els republicans, Junts només els ha respost la part que té a veure amb el pla de govern.
Sobre l'estratègia independentista, ERC proposa la creació d'una direcció col·legiada a cinc, amb els partits independentistes i l'ANC i Òmnium, que comptés amb la presència del president Puigdemont. La seva proposta, això sí, preveu que aquest espai sigui diferent del Consell per la República, que consideren una "eina útil en la internacionalització". Alhora, aposten per compatibilitzar el diàleg amb l'Estat amb la preparació a nivell intern pel "nou embat", per estar a punt en cas de que aquesta negociació amb Madrid no doni fruits. Aquest capítol incorpora la necessària "coordinació institucional", al Parlament i al govern, però també al Congrés i al Senat.
Pel que fa a l'estructura del nou govern, la voluntat és que sigui paritari, és a dir que el 50% dels alts càrrecs siguin dones. Alhora, s'explicita la proposta de creació de tres noves conselleries, la de feminismes, la d'acció pel clima i la de coneixement, a més d'un comissionat específic pels fons next generation.
En la proposta d'acord marc enviada a Junts s'hi planteja la creació de tres comissions per vigilar la cohesió interna entre els socis, per "no repetir errors del passat", amb "retrets i mirades de reüll".
Si finalment s'assoleix aquest pacte entre ERC i Junts, el nou repte serà fer-hi encaixar l'acord subscrit amb la CUP. Els republicans asseguren que això no els fa "patir gens", perquè estan treballant en paral·lel perquè puguin compaginar-se els interessos dels tres grans actors independentistes. Justament avui, els anticapitalistes han plantejat anar més enllà en un dels punts, demanant derogar les renovables.
Un sector d'ERC vol una consulta interna
Quan l'any 2019 la cúpula d'ERC va endinsar-se en una negociació amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, una part de les seves bases es va regirar. D'aquell malestar en va sorgir un corrent intern, el Col·lectiu Primer d'Octubre, contrari a fer president el líder socialista. La disputa es va acabar resolent sense gaire soroll, amb una consulta interna a la militància que va avalar per una àmplíssima majoria l'estratègia de la direcció.
Ara, aquells mateixos militants han emès un comunicat en el qual demanen a l'executiva que qualsevol acord per la investidura d'Aragonès i la formació del nou govern se sotmeti abans a votació de les bases. Alhora, subratllen la necessitat que ERC posi sobre la taula que no descarta "la via unilateral, com a tercera opció, i malgrat la prioritat és la via acordada".