Si res no canvia a última hora, la Mesa del Parlament programada per a les 12 hores del migdia d'aquest dijous acordarà la suspensió dels drets i deures de Laura Borràs com a diputada, cosa que també implicarà que ja no podrà exercir de presidenta del Parlament. En concret, aquesta decisió que ja han assegurat que facilitaran tres dels quatre partits de la Mesa, el PSC, ERC i la CUP, suposarà que Borràs, des d'aquest moment, no pugui exercir la representació política de la cambra, no tingui dret a assistir als plens del Parlament, no pugui votar, no pugui participar en les comissions ni tampoc cobrar el seu sou.
🔴 Laura Borràs, suspesa com a presidenta del Parlament | DIRECTE
Aquesta suspensió es farà seguint el que fixa l'article 25.4 del reglament del Parlament, que estableix que la Mesa, una vegada s'ha fet acte d'obertura de judici oral contra un diputat del Parlament per delictes vinculats a la corrupció, ha d'acordar la seva suspensió de manera immediata. Un article que Borràs i els mateixos lletrats han qüestionat, però que va ser introduït per la CUP durant una reforma del reglament abans de l'octubre del 2017 que va avalar Junts pel Sí.
Fins a última hora tots els partits del Parlament excepte Junts per Catalunya han pressionat Borràs demanant-li que s'aparti voluntàriament, principalment per preservar la cambra d'una nova polèmica i no utilitzar-la per finalitats individuals. La presidenta de la cambra, però, fa setmanes que ja va anunciar que no pensava dimitir precisament per "preservar l'honorabilitat de la institució", i així ho ha anat repetint dia rere dia. De fet, dimarts mateix al vespre, després que se li obrís judici oral pels delictes de prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, va fer un llarg fil de Twitter on va defensar una vegada més la seva innocència i va reiterar que és víctima del lawfare: "He dit i repetit que no dimitiré. Perquè fer-ho significaria acceptar que he fet el que m’acusen d’haver fet i no. I els que em vulguin morta, m’hauran de matar i embrutar-se les mans. Jo he vingut a fer la independència, no a suïcidar-me per l’autonomia", va proclamar la presidenta, per després demanar als partits independentistes que no la deixin caure.
Malgrat que Junts hagi fet múltiples crides a ERC i la CUP per fer un front comú per preservar la presidenta, que asseguren que és víctima de la repressió de l'Estat, aquests dos partits ja han passat aquesta pantalla assegurant que els delictes pels quals se l'acusa estan vinculats a la corrupció, i per això ja han instat Junts a presentar una persona que pugui substituir Borràs durant tot aquest temps que es pugui allargar el procés judicial. Per la seva banda, la presidenta del Parlament considera que no cal nomenar una nova presidenta i que senzillament durant el temps que duri el procés judicial algú l'haurà de substituir per fer les seves funcions. Amb el reglament del Parlament a la mà, pertoca fer-ho a la vicepresidenta primera, la republicana Alba Vergés, tot i que ERC ja ha mostrat la seva predisposició que la substitueixi algú de Junts, seguint amb allò acordat al pacte d'investidura de Pere Aragonès on es va pactar que les funcions de la presidència del Parlament pertoquen als socis de govern. Per fer-ho, però, caldria fer canvis a la Mesa, com per exemple que Vergés deixi la vicepresidència i sigui per a algú de Junts, o que Borràs s'aparti i doni pas a una nova elecció, una opció que de moment descarta, tot i que qualsevol canvi pot existir fins a última hora.
Manifestació de suport a Borràs
Aquesta Mesa se celebrarà no exempta de polèmica. El grup de suport de Laura Borràs ja ha convocat una manifestació davant de les portes del Parlament a les 11.30 hores, mitja hora abans d'iniciar-se la Mesa, per mobilitzar-se contra aquesta suspensió. El seu grup de suport, que ja va organitzar un acte setmanes enrere, considera que tot plegat "és un cas de persecució política", reivindica la presumpció d'innocència i demana preservar els drets fonamentals de Borràs. Aquest grup de suport, impulsat per l'entorn de la presidenta, va fer fa unes setmanes un manifest per acompanyar Borràs en aquesta causa judicial, i va rebre l'adhesió de personalitats com Carles Puigdemont, Quim Torra o Lluís Llach, entre més de 7.000 persones.
La darrera decisió: condicions dels treballadors
Abans de començar aquesta manifestació i la decisiva Mesa del Parlament que se celebrarà dos dies abans de tancar-se la cambra per les vacances d'estiu, Borràs haurà d'afrontar una última polèmica que ha marcat aquest any l'activitat parlamentària: la negociació amb el Consell de Personal del Parlament per pactar les noves condicions laborals. Aquesta negociació arriba després d'esclatar a començaments d'any la polèmica de les llicències per edat que permetien a treballadors cobrar sense anar a treballar i que es van eliminar del règim intern del Parlament després de la polseguera aixecada. A partir de llavors es va pactar un nou règim consistent a concedir excedències i reduccions de jornades bonificades, però es va congelar a última hora a petició de Borràs, el que va generar una condemna per part dels treballadors contra la presidenta i la Mesa, a qui ja havien criticat durant la gestió del cas del diputat de la CUP Pau Juvillà, que va perdre el seu escó i després Borràs va responsabilitzar en part els funcionaris.
Així, a les 9.30 hores, la jornada que es preveu complicada per la presidenta del Parlament començarà amb una Mesa per acordar una proposta sobre les condicions dels treballadors que més tard es debatrà i votarà en la Comissió d'Afers Institucionals. Si surt aprovada i de nou, si res no canvia, aquesta serà l'última acció de la presidenta del Parlament mentre no es resolgui el seu cas, que podria acabar amb una sentència absolutòria que li permetria recuperar els seus drets i deures, o amb una sentència condemnatòria que l'apartaria definitivament del Parlament.
