És un déjà-vu? Doncs no, el titular que diu que a 'x' país d'Europa ha guanyat, per primer cop, la ultradreta, s'està convertint en habitual. El recompte de vots de les eleccions a Àustria ha confirmat la victòria de la ultradreta, encapçalada pel partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) de Herbert Kickl, amb el 28,8% dels vots, 12,6 punts més que en els darrers comicis (2019), amb el 99,4% dels vots escrutats. En segon lloc, els conservadors ÖVP, actualment al govern, encapçalats pel canceller Karl Nehammer, han obtingut el 26,3% dels sufragis, 11,2 punts menys que a les eleccions anteriors. Els conservadors ÖVP ja van deixar clar que no pactarien amb la formació d'extrema dreta i tampoc sembla viable que la resta de forces polítiques donin suport a Llibertat d'Àustria. En canvi, l'ÖVP sí que podria sumar majoria amb els socialdemòcrates i els liberals Neos si arriben a un acord. I quin és el discurs de l'FPÖ? La formació ultra ha basat el seu discurs en temes clau, com ara el cost de la vida, la immigració o el clima. Kickl es mostra euroescèptic i defensa una política migratòria de mà dura, que relaciona alhora amb la inseguretat, la delinqüència i el terrorisme. Sota el lema "Fortalesa d'Àustria, fortalesa de la llibertat" vol adoptar mesures com reduir la presència d'immigrants en situació irregular i de sol·licitats d'asil o bloquejar la reunificació familiar dels immigrants que ja es troben a Àustria. Aquest dilluns, les portades de la majoria de diaris es fan ressò de l'enèsima victòria de l'extrema dreta; l'ABC assegura que "Àustria s'escora a la ultradreta", El País explica que "la ultradreta guanya les eleccions a Àustria amb el seu millor resultat", La Razón informa que "l'extrema dreta aconsegueix per primer cop la victòria a Àustria" i El Mundo alerta que "l'extrema dreta avança a Europa després de la seva última victòria a les eleccions d'Àustria".
El titular sobre els comicis austríacs és el més destacat de la majoria de portades, però El Mundo opta per donar més visibilitat als primers 'haters' de Salvador Illa, el president de la Generalitat. Si fins ara ens pensàvem que els titulars de la premsa espanyola només carregaven contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja podem veure els primers que apunten al dirigent socialista català. El rotatiu ha entrevistat el president del País Valencià, Carlos Mazón, que sentencia: "Illa vol vulnerar els estatuts de la resta: això és respecte?". El president valencià "adverteix del perjudici del concert català a l'autogovern: 'No en tindrem ni per a pipes'. Nega esquerdes al PP pel finançament autonòmic, però admet que cada baró defensarà els seus interessos amb la 'lletra petita'", destaca el subtítol de l'entrevista. Per Mazón, Salvador Illa viu en una "contradicció", ja que considera que el que Illa hauria de fer és "defensar el seu Estatut, perquè el que vol és vulnerar els estatuts de la resta d'autonomies".
Finalment, cop d'ull a la portada de l'ABC, que arrenca la setmana amb una investigació sobre l'FBI després d'accedir, assegura, als documents d'una fàbrica de notícies falses que ha finançat el Kremlin i que avui continua activa. El diari relata que una empresa amb seu a Moscou dedicada a campanyes massives de notícies falses i mentides al servei del Kremlin, investigada i sancionada enguany als Estats Units, "té entre els seus objectius manifestos desestabilitzar les institucions a Espanya, amb atacs a la casa reial i amb el suport a partits a la dreta del Partit Popular". En un dels documents interns d'aquesta empresa russa, anomenada Agència de Disseny Social, als quals ha tingut accés l'ABC, hi ha una llista de líders europeus on centrar les campanyes en xarxes socials i altres fòrums d'internet. "Els documents filtrats revelen que el Kremlin contracta aquesta empresa externa perquè publiqui a internet missatges que danyin les institucions de quatre països de la Unió Europea: Alemanya, França, Itàlia i Espanya", ha descobert el rotatiu. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
