Els 28 ultres que van boicotejar la manifestació de la Diada del País Valencià del 9 d'octubre del 2017 han estat condemnats aquest divendres a penes d'entre cinc mesos i dos anys de presó. La secció primera de l'Audiència provincial ha resolt les conformitats dels 26 acusats que van reconèixer els fets i també dels 2 que els van negar. Respecte a aquests dos últims, un d'ells ha rebut la sentència més elevada de tots, de dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, mentre que l'altre ha estat absolt, ja que el tribunal considera que els seus actes no constitueixen un delicte d'odi i s'emmarquen en la llibertat d'expressió. Pel que fa al gruix dels acusats, que van acceptar els fets a canvi d'una reducció de la pena, s'ha confirmat la pena acordada d'un any i cinc mesos de presó per un delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques amb l'agreujant de discriminació ideològica, però amb l'atenuant de reparació del dany —van indemnitzar les víctimes amb 46.000 euros—, i també a multes per lesions. A tres d'ells, però, se'ls ha rebaixat la pena inicial, i han estat condemnats a una multa per lesions, cinc mesos per amenaces i un any per coaccions, respectivament.
El judici es va celebrar el passat 14 de febrer i va concloure amb un acord per a la majoria dels 28 acusats, molts d'ells membres de l'extinta penya del Valencia CF, Yomus, que van entonar càntics, crits i van exhibir simbologia neonazi durant la manifestació del 9 d'octubre del 2017. L'actuació dels ultres, que van increpar i agredir manifestants i membres de la premsa, va trencar el cordó policial que protegia la concentració, fet que va donar lloc a una estampida que va alterar el transcurs normal de la marxa. La sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, considera que ha quedat acreditada la participació i responsabilitat dels 26 acusats que van reconèixer els fets, i creu que les seves conductes encaixen en els tipus penals pels quals han estat acusats, i per tant ratifica les condemnes acordades. En aquest cas, la pena de presó, en no ser superior als dos anys, quedarà suspesa, però encara hi cap recurs al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Pel que fa als altres dos, la sala ha decidit condemnar Francisco M. a la pena més alta del grup, 2 anys de presó, en considerar que va fer "ús de la violència" per impedir que es repartissin exemplars del diari Jornada, ja que va intentar treure els diaris a les persones que les lliuraven i va cridar altres persones perquè fessin el mateix. D'altra banda, José Antonio G, locutor de ràdio i televisió acusat de fer una crida per impedir la manifestació, ha estat absolt. Els dies previs havia enviat missatges on feia una crida a anar a la concentració, però el tribunal ha rebutjat que aquests missatges puguin constituir la convocatòria a una manifestació il·lícita i paral·lela a l'oficial. Un cop allà, el comunicador va gravar i retransmetre en directe a través de les xarxes socials la marxa, mentre, segons la sentència, "donava la seva opinió del que estava succeint". El tribunal ha considerat que el seu comportament no encaixa en un delicte d'odi perquè "l'expressió d'una idea no pot ser objecte de càstig per si mateixa, sinó quan es fa d'una manera que incorpora una provocació a l'odi o a la violència, infringint el valor constitucional de la dignitat i no discriminació". Creuen que les paraules o actes de José Antonio G. no tenen la "gravetat suficient" per "lesionar la dignitat dels col·lectius" als quals s'adreça.