El general en cap de la Unitat Militar d'Emergències (UME), Javier Marcos, ha sortit aquest dilluns en defensa de l'exèrcit després del canvi d'estratègia de Carlos Mazón: disparar ara contra el govern espanyol i contra els militars per haver actuat tard i sense prou efectius el dimarts al vespre davant la DANA valenciana. En una roda de premsa posterior a la reunió del comitè interministerial de crisi pel temporal —presidida per Felip VI i Pedro Sánchez—, Marcos ha assegurat que dimarts passat ell ja va rebre indicis que apuntaven a greus conseqüències pel temporal al País Valencià, i que va ser per aquest motiu que va decidir ordenar a 500 militars destinats a València activar-se per si calia sortir a ajudar la població. Però ha insistit que és la comunitat autònoma la que dirigeix l'emergència: “Jo puc tenir fins a 1.000 soldats esperant a la porta, però no puc entrar si no rebo l'autorització”. I aquesta "llum verda", ha insistit, l'ha de donar el govern de la comunitat autònoma.
"La situació operativa 2 implica que és la comunitat autònoma qui dirigeix l'emergència; i en aquell moment totes les eines de l'Estat es posen al seu servei, cosa que s'ha fet des del primer moment", ha asseverat Marcos en aquesta roda de premsa, en la qual ha defensat l'UME per ser "dels pocs serveis d'emergència que van poder entrar a la zona d'Utiel i Requena" aquell devastador vespre de dimarts 29 d'octubre. "Cent militars hi van entrar a treballar directament mentre altres serveis no ho podien fer perquè estaven literalment bloquejats", ha manifestat.
"Vaig fer ús de les eines legals de les quals disposo"
Ha defensat, també, la celeritat dels seus militars un cop rebuda aquesta llum verda, que van trigar només uns 15 minuts per desplegar-se i ajudar la població valenciana. "Quan vaig veure el que venia", ha dit Marcos en roda de premsa en referència a la informació meteorològica que rebia, "vaig fer ús de les dues eines legals de les quals disposo, l'alerta ràpida i el desplegament avançat", ha continuat. "Quan la Generalitat Valenciana ens va donar llum verda, en qüestió de minuts estàvem a la zona d'emergència i 100 militars van entrar a la zona d'Utiel i Requena", ha insistit davant dels mitjans. També en defensa dels seus militars, Marcos ha demanat "no posar en qüestió cap comportament de les Forces Armades" perquè els efectius treballen aquests darrers dies "12 hores" diàries per "salvar i servir".
Durant aquesta compareixença, el cap de l'UME ha explicat que actualment hi ha 6.600 militars desplegats al País Valencià i que a les vuit del vespre d'aquest dilluns aquest nombre ascendirà fins als 7.800. També ha explicat que uns altres 5.000 militars es troben donant un cop de mà en aquesta catàstrofe a distància, des dels centres d'abastiment. Actualment, ha concretat, l'exèrcit ofereix ajuda a 69 municipis afectats pel temporal.
Les queixes de Mazón
Aquest dilluns, Carlos Mazón ha criticat que l'executiu del PSOE pretengui "que un govern autonòmic demani més efectius i no sigui l'Estat central el que actuï per iniciativa pròpia". I ha afegit que és "com si fóssim un país de fora d'Espanya i no estiguéssim a València". En aquest sentit, ha detallat que d'ençà que es demana l'alerta a l'UME a les 15:21 hores, "el màxim comandament de l'UME ha de tenir capacitat per trucar a Torrejón perquè vinguin més efectius". Sense voler "entrar en polèmica política" amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, ja que "la situació és tremenda per a tots", Mazón ha insistit que "aquesta és la realitat": "Des del moment en què a les 15:21 s'activa l'UME ja no hi ha cap altra necessitat de petició política".
En relació amb les declaracions del president del govern espanyol, que va assegurar que "si necessiten més recursos que els demanin", ha assegurat que "hi ha gent de l'Exèrcit destacada que té sobre el terreny aquesta operativitat. També es pot ser proactiu i propositiu i es pot realitzar (l'enviament d'efectius) quan a les 15:21 es demana l'activació de l'UME". Per acabar, preguntat sobre per què no es va decidir tallar el trànsit des de dimarts al matí, ha explicat que a les 10:30 hores es va produir una reunió entre la DGT i AEMET en la qual "van analitzar la situació i van decidir no tallar carreteres preventivament". "És cert que després aquestes alertes es van mitigar i fins i tot ells les van arribar a desactivar", ha puntualitzat, i ha afegit que "no necessiten el permís de cap polític per tallar una carretera".
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer també replica a Mazón i nega haver desactivat alertes
Una de les altres acusacions de Mazón era que la Confederació Hidrològica del Xúquer (CHJ), que depèn del Ministeri de Transició Ecològica, "va desactivar l'alerta hidrològica" per possible desbordament de cabals "fins a tres ocasions" el passat dimarts. "Sens dubte, si haguéssim tingut la reactivació de l'alerta hidrològica per part de la CHJ, s'hauria enviat el missatge d'alarma immediatament", ha recalcat. Però la CHJ també ha replicat el president valencià: ha negat haver desactivat alertes durant la DANA i ha avisat que emetre aquests avisos no és competència seva, sinó de les autoritats responsables de Protecció Civil.
La Confederació Hidrològica del Xúquer ha indicat que són aquestes les encarregades "d'avaluar les possibles afeccions del risc físic a la població i a l'entorn" i "d'adoptar les mesures de protecció que considerin més adequades". En un comunicat, assevera que la seva tasca es limita a registrar les dades de pluviometria i el nivell de les lleres o aforament. Ha detallat, per exemple, que “davant la primera crescuda del Barranc del Poyo, que es va produir al voltant de les 12.30 hores del dimarts 29 d'octubre, el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana va emetre l'alerta hidrològica”.