Una Catalunya independent no garantirà la pervivència del castellà, segons ha defensat un grup de lingüistes procedents de diverses universitats dels Països Catalans, que avui han plantejat a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) els efectes de la desconnexió dels mitjans de comunicació espanyols o la relegació de “la llengua del Borbó” com a assignatura oficial a les escoles.
Precisament, el to sectari d’aquest acte ha coincidit amb la presència a les graderies de l’auditori de dos independentistes defensors de la llengua castellana com són Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, els qui han abandonat la ponència prèviament a la seva finalització. De fet, ambdós se les havien tingut en la seva pròpia conferència per defensar una pregunta en castellà d’un assistent davant els retrets d'una part minoritària del públic.
En referència al debat sobre la llengua, el sociolingüista Bernat Joan ha apuntat que una situació de bilingüisme en un Estat propi resultaria “letal” per al català, ironitzant que l’excepció seria un bilingüisme catalano-occità. Per la filòloga de la Universitat de Barcelona, Carme Junyent, el català està “malalt” i mostra símptomes de substitució.
Per la seva banda, Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears, ha apostat per començar a fer una “desconnexió” dels mitjans de comunicació espanyols, fent èmfasi en els televisius. La creació d’un sistema nacional de televisió digital terrestre o l’exclusió del castellà com a assignatura d’ensenyament obligatori són altres de mesures que contempla Bibiloni.
L’encarregat de concloure la conferència ha estat el filòleg Josep Murgades, ferm detractor de la cooficialitat de llengües a Catalunya. “Per evitar un greuge comparatiu”, Murgades ha equiparat la “llengua de l’imperi borbònic” com una de les “200 llengües d’arreu” que es parlen a Catalunya, motiu pel qual considera que l’única llengua que s’hauria de parlar en un nou Estat és el català.