Entre els sotasignats de la carta que van enviar 73 militars retirats de la XXIII promoció de l'Acadèmia General Militar a Felip VI el passat 25 de novembre figuren entorn d'una desena d'antics membres del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la central d'espionatge espanyola dependent del Ministeri de Defensa.
Així ho revela Voz Pópuli, que assegura que serien entre sis i deu els antics comandaments del CNI que es van sumar a la missiva enviada el monarca on es titllava l'actual govern espanyol de "socialcomunista avalat per filoetarres i independentistes", i es considerava que posava en perill la "cohesió nacional", assumint el discurs ultranacionalista de Vox.
Aquesta carta no s'ha de confondre amb la que van enviar membres de la XIX promoció de l'Exèrcit de l'Aire, de la qual s'ha sabut recentment que tenia un grup de WhatsApp on se suggerien barbaritats com la d'afusellar 26 milions de persones o bé bombardejar la seu de l'ANC. Amb tot, segons l'esmentat mitjà, al ministeri de Defensa no ha passat desapercebuda la suposada correlació entre les dues cartes i la implicació que hi tenen excomandaments del CNI.
Antonio Lago, l'únic identificat
Entre els signants que van passar pel CNI únicament ha transcendit el nom del coronel Antonio Lago, que va testificar en el seu moment en el judici contra els exdirectors del CNI Emilio Alonso Manglano i Javier Calderón per les escoltes il·legals a la seu del partit polític Herri Batasuna.
Segons el mitjà citat, els serveis secrets espanyols indaguen ara als expedients dels seus exmembres que van firmar la carta, que portarien un mínim de cinc anys fora del CNI i s'haurien jubilat després d'una llarga trajectòria de diverses dècades al CESID (Centre Superior d'Informació de la Defensa), que es va convertir en CNI l'any 2002. És important assenyalar que diversos dels signants van tenir càrrecs importants dins dels serveis secrets, una cosa que ha causat inquietud a Defensa, principalment per la possible coordinació entre els dos grups de comandaments veterans que van enviar sengles cartes al monarca en un breu lapse i amb un llenguatge i uns propòsits semblants.
En concret, a la carta firmada per 73 excomandaments de l'exèrcit de Terra hi figuren militars d'alt rang, des de tinents generals com José María Fernández-Bastarreche fins a generals i comandants generals com Ángel Gil Barberá i Francisco Fernández Sánchez. Tots van ingressar a l'acadèmia militar durant el franquisme, el 1964, i superen els 70 anys, per la qual cosa són lliures per expressar-se políticament.