El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha volgut recordar els quatre anys de l'Operació Judes exigint "l'amnistia total" i "la fi de la repressió". "Per moltes portes que esbotzin, no podran amb les nostres conviccions", ha dit el president a través del seu compte de Twitter. Puigdemont ha volgut recordar les acusacions de terrorisme contra 9 membres del Comitè de Defensa de la República (CDR). Set dels detinguts van ser empresonats a la presó de Soto del Real. A hores d'ara, tots ells esperen un judici. "Quatre anys després de l’Operació Judes, l’única resposta que esperem de l’Estat espanyol és la fi de la repressió i l’amnistia total", ha afirmat Puigdemont, recordant el cas que va caure tot just quan s'estava celebrant el judici del Procés. 

Una investigació polèmica

Tot just fa quatre anys, uns 500 agents de la Guàrdia Civil, sota les ordres del Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, es van desplegar coordinadament per diverses ciutats: Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Torelló i Gurb. Van realitzar 10 escorcolls en domicilis locals i la fiscalia va titllar els investigats de "grup terrorista de caràcter secessionista", sota acusacions de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. 

Els advocats dels acusats van denunciar des d'un primer moment diverses regularitats durant el procés de detenció i la instrucció. Alguns registres s'havien fet sense l'advocat del defensor present, alguns dels acusats no se'ls va deixar dormir durant més de 24 hores, se'ls havia interrogat ininterrompudament durant més de 6 hores i sotmesos a coaccions i amenaces. A més, també havien denunciat filtracions a la premsa espanyola. A més, algunes de les filtracions detallaven un pla de tancament indefinit del Parlament de Catalunya amb la connivència del president Torra. 

Els represaliats de l'Operació Judes estarien dins dels casos d'una possible amnistia

Els afectats per l'Operació Judes està dins del 'Mapa de la repressió' d'Òmnium Cultural, que haurien de ser amnistiats pel govern espanyol. Segons va detallar el president de l'entitat independentista, Xavier Antich, com a mínim, 1.432 represaliats estarien dins d'aquesta llista d'amnistiats, tot i que la xifra inicial era de 4.400 persones. De fet, el cas que no està en aquesta llista és el de la presidenta de Junts, Laura Borràs, qui va ser condemnada  a quatre anys i mig de presó per irregularitats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. En canvi, sí que està com a víctima en el marc de l'Operació Pegasus. 

I és que l'amnistia és una de les condicions dels partits independentistes per investir el líder del PSOE, Pedro Sánchez. De fet, el president a l'exili, Carles Puigdemont, va exigir-la abans d'iniciar una negociació per a la investidura. És a dir, caldria aprovar-la abans d'una investidura de Sánchez. L'objectiu és el de negociar "amb les mateixes condicions". En canvi, els republicans asseguren que l'amnistia ja es va pactar en el marc de les negociacions de la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats, fet que socialistes neguen taxativament.