La Unió Europea ja examina la petició per oficialitzar el català, arran de l'acord de Carles Puigdemont. "El Consell ha rebut una carta del govern espanyol i l'examinarà", ha dit a Efe una font comunitària aquest dijous. És a així que les institucions europees han començat a abordar la sol·licitud perquè tant el català com el basc i el gallec es converteixin en llengües oficials del bloc comunitari, un procés que pot durar anys fins a aconseguir l'estatus complet (com ja li va passar al gaèlic).
➡️ Aquestes són les 24 llengües oficials a la Unió Europea, en espera del català, el basc i el gallec
La carta del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, demana al Consell que s'inclogui l'oficialitat del català, basc i gallec en l'agenda del pròxim Consell d'Afers Generals (ara presidit per Espanya), que se celebrarà el pròxim 19 de setembre a Brussel·les. És el dia que Junts i el PSOE tenen marcat al calendari: si la proposta no s'aprova, no hi haurà negociació dels independentistes amb Pedro Sánchez i no li donaran suport en la investidura. En aquest sentit, quedi clar que l'acord d'aquest dijous no compromet cap eventual suport al candidat socialista: les negociacions de la Mesa del Congrés i del govern espanyol són del tot diferents.
Incertesa amb la sol·licitud d'Albares
És a dir, ara per ara és incert fins a quin punt arribarà la petició d'Albares per a la reunió del 19 de setembre: si aquell dia seria objecte d'un primer debat polític entre els ministres o si ja es produiria una votació. Una votació final que, de fet, s'hauria de superar per unanimitat. En cas de superar-se la votació i convertir el català, el basc i el gallec en llengües oficials de la UE, l'oficialitat suposaria traduir a aquests idiomes els tractats, la documentació i la legislació que es produeixi a partir d'ara —així com tot el patrimoni dels últims 65 anys de projecte europeu, des de directives a sancions passant per reglaments o acords interinstitucionals.
Com hem dit al principi, l'oficialització del català, del basc i del gallec és un procés que es pot allargar anys. Així va passar amb el gaèlic, l'oficialitat del qual va ser demanada per Irlanda el 2005. No va ser fins al 2007 que la sol·licitud fou aprovada, tot i que es va constatar que hi havia un nombre limitat de traductors i recursos tecnològics en aquesta llengua. Llavors, es va decidir que no tots els documents es traduïssin en aquell moment amb una derogació temporal especial que caducava el 2022. La derogació es va començar a retirar el 2015 a petició dels irlandesos, a mesura que la capacitat de traducció al gaèlic en els organismes comunitaris s'ha anat incrementant. Des de l'any passat (17 anys després de la petició per fer-lo oficial), és una llengua amb estatus complet davant les institucions europees.