L'Operació Catalunya no va implicar només agents i recursos del Ministeri de l'Interior, sota el govern del PP. El Ministeri d’Economia i el d’Hisenda, encapçalats per Luis de Guindos i Cristóbal Montoro, respectivament, també haurien usat els seus organismes en la lluita per mantenir la unitat d’Espanya. Així ho demostraria una comunicació del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) del 2014, que dona informació no veraç als seus col·legues de Liechtenstein, segons una prova obtinguda ara per ElNacional.cat.
🟡 Entrevista a Artur Mas a El Nacional: "Van anar a universitats de Madrid per comprovar si hi tenia una filla il·legítima"
Fins ara, les notes informatives policials i àudios enregistrats pel comissari José Manuel Villarejo entre els anys 2013 i 2014 evidencien que el Ministeri de l’Interior, que dirigia Jorge Fernández Díaz, va organitzar un control policial a polítics i empresaris independentistes catalans, a banda de partits rivals a Madrid i de controlar l’extresorer del PP Luis Bárcenas, causa per la qual la Fiscalia demana 15 anys de presó per al ministre popular. La novetat del document actual és que en aquesta guerra bruta també s'hi haurien usat recursos del Ministeri d'Hisenda, que dirigia Cristóbal Montoro.
A la caça dels Pujol i Mas
En concret, el Sepblac no va ser rigorós quan va respondre a una consulta dels seus homòlegs de la Financial lntelligence Unit (UIF) de Liechtenstein, feta el 17 de setembre de 2014, segons consta en un correu electrònic. És la unitat d’aquest país —que té una fiscalitat avantatjosa— qui va preguntar a la unitat espanyola que “a través de fonts públiques” havia tingut coneixement que “la companyia Brantridge Establishment podria haver estat utilitzada per la família Pujol per a les seves activitats il·legals”. Hi afegia que en aquests mitjans de comunicació s'hi esmenta Jordi Pujol Soley, Jordi Pujol Ferrusola i Artur Mas, llavors president de la Generalitat. Hi detallava que aquesta societat va estar en vigor de maig del 2005 al 21 de març de 2014, data en la qual va ser dissolta, i demanava saber si aquesta societat era objecte d’investigació per part de les autoritats espanyoles per tal d’actuar. La consulta es produeix un mes després de la confessió de l'expresident Pujol, i de la publicació d’informes falsos de la Udef, sobretot en els mitjans de comunicació espanyols.
Sense base legal
La resposta que va donar l’àrea de cooperació del Sepblac és molt greu. Aquesta Unitat d’intel·ligència Financera d’Espanya, que depèn d’un òrgan col·legiat que dirigeix el Ministeri d’Economia i també el d’Hisenda —que en aquelles dates ocupava Cristóbal Montoro—, va sostenir que el Sepblac investigava l’expresident Pujol i el seu primogènit “des del 2013”, tot i que en aquest temps mai va traslladar cap sospita o evidència a autoritats judicials espanyoles. “Han estat objecte de l’anàlisi de Sepblac a conseqüència d’informes d'operacions sospitoses”, hi precisa.
I directament enreda el seu homòleg quan li assegura que “tal com s'indica en una sèrie de comunicats de premsa, els membres de la família Pujol són objecte d'una investigació en curs sobre blanqueig i corrupció dirigida pel jutjat d’instrucció 5 de l'Audiència Nacional. S'ha confirmat a través de fonts policials que Brantridge Establishment forma part de la investigació referida”.
El setembre del 2014, quan el Sepblac fa aquesta resposta, l'Audiència Nacional només investigava Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona (imputats el gener del 2013), després de la denúncia que va fer l'exparella Vicky Álvarez, que va ser acompanyada per Villarejo a declarar davant del jutge Pablo Ruz, que no li va donar gaire credibilitat per les seves declaracions inconcretes. Ruz va ser substituït pel titular del jutjat central d'instrucció 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que finalment amb la confessió del president Pujol, assumeix la causa contra tota la família Pujol Ferrusola el desembre del 2015, que uns mesos abans va portar una jutgessa de Barcelona. Aquesta informació demostra que el Ministeri d’Interior i el d’Hisenda estaven coordinats en l’Operació Catalunya? O era cosa d’un grup de policies corruptes i que cobraven al millor postor, com s’ha dit?
En la causa contra la família Pujol Ferrusola —pendent de judici per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental i contra Hisenda— s’ha aclarit que el 2009 Jordi Pujol Ferrusola era el responsable de la societat anglesa Brandtridge Holdings Limited en un banc irlandès, i gestionada per un fiduciari, el qual, aquest sí, era titular d’una societat a Liechtenstein. Res més.
Difamació no reparada
El Sepblac s’hi recrea en la resposta a la UIF Liechtenstein i dona per bona que s’investiga de manera oficial al llavors president de la Generalitat, Artur Mas. “Es tracta d'un cas molt rellevant i notori al nostre país. Per tant, qualsevol informació que pugui tenir sobre Brantridge, com ara la identitat de la seva beneficiària, propietaris, qualsevol enllaç a Artur Mas o qualsevol dels membres de la família Pujol i qualsevol detall sobre les principals operacions enregistrades en els seus comptes bancaris, seria molt apreciat. A més, sol·licitem la seva autorització per compartir la seva informació amb els competents a les autoritats judicials i policials espanyoles”. Finalment, l'informa que “la informació proporcionada és únicament per a finalitats d'intel·ligència i no ha de ser difosa”. Res de tot això es va provar ni es va investigar oficialment.
Tota la difamació al president Mas mai ha estat assumida ni reparada. Mas va ser castigat per haver promogut i mantenir la consulta popular no referendaria sobre el futur polític de Catalunya, que es va celebrar el 9 de novembre de 2014, tot i la suspensió cautelar. També va ser condemnat per desobediència al Tribunal Constitucional (TC).
Tampoc ha estat reparat el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CDC/Junts), del qual també es va publicar, l’octubre del 2014, que tenia un compte a Suïssa, totalment desmentit per la unitat dels bancs del país, però que electoralment va tocar-lo i el juny del 2015 Ada Colau (comuns) el va superar i rellevar a l’alcaldia de la capital catalana.
Dins les causes
Precisament, una conversa enregistrada pel comissari José Manuel Villarejo amb el llavors secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, el 22 d'agost de 2014, i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, revela que no només feien investigacions il·legals, sinó que també es personaven en les causes judicials, amb associacions com Manos Limpias, per tenir informació de primera mà. En aquest cas, la mà dreta del ministre de l'Interior pregunta al comissari "si estan personats en el cas de Pujol júnior", i hi afegeix que "cal ser-hi", causa que després es va ampliar a tota la família.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya