Amb l'objectiu de revertir la situació del català a la universitat, el Departament de Recerca i Universitats ha presentat aquest dijous les mesures del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca durant l’acte El català, punt de trobada. Aquesta és la primera vegada, que s’arriba a un acord entre el Govern i les universitats i els centres de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El pla ha estat presentat pel director general de l’Impacte Territorial i Social del Coneixement (ITSC), Xavier Quinquillà, que ha explicat que els objectius més importants que contempla el text és fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya així com garantir els drets lingüístics dels estudiants i incrementar l’ús del català en la recerca. Quinquillà ha defensat que “la llengua catalana ha de ser un vehicle de trobada, d’acollida i de progrés”.  Ha detallat que en el pla participen les 12 universitats catalanes i els 31 centres de recerca al costat d'altres entitats com la Xarxa Vives o l'Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres. Tal com ha apuntat el director de l'ITSC, el nou protocol per a la millora de la informació sobre la llengua de docència estableix, entre altres drets, que l’alumne ha de conèixer la llengua amb la qual s’impartiran les classes abans de matricular-se. I pel que fa a la gestió d’incidències sobre els canvis de la llengua docent, es detalla que estudiants tindran a la seva disposició bústies o altres canals de comunicació per fer arribar les consultes o queixes de manera confidencial, així com el compromís d’una resolució ràpida.

 

Les mesures del pla

Tal com ha explicat Quinquillà, una de les mesures principals que contempla el Pla és garantir els drets lingüístics, a partir de dos eixos principals: la millora dels indicadors sobre llengua de docència recollint de manera unificada i precisa les dades d’usos lingüístics i amb nou protocol per a la gestió d’incidències sobre canvis de la llengua docent. La segona de les mesures és millorar el coneixement lingüístic del professorat, que inclou que els docents han d’acreditar el nivell C1 de català, tot i que, hi ha excepcions. Paral·lelament, es crearà el nou programa d’intercanvi d’estudiants Joan Fuster dins dels territoris de parla catalana a través de la Xarxa Vies d’Universitats. Un Pla pilot d’acollida lingüística en origen a través de la Xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior (XarxaLlull), que es posarà en marxa al juny-juliol 2022. I per últim, també reforça l’acollida lingüística a les universitats catalanes, amb un increment de la convocatòria d’ajuts Interlingua amb una modalitat especifica per a implementar i reforçar els Plans d’acollida lingüística. En l'àmbit de la recerca, Quinquillà ha informat que s'augmentarà de 500 a 600 euros les ajudes per elaborar tesis en català, s'elaboraran pàgines web en català i s'organitzarà una 'wiki-marató' orientada a continguts en català.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, s'ha encarregat de fer la cloenda de l'acte. Ha començat la seva intervenció agraint la tasca feta a tot l'equip de Departament de Recerca i Universitats, així com la cooperació a tots els que s'han unit per portar a terme el Pla. "Celebrem un acte de país i de trobada". La consellera ha assegurat que "al país hi ha aquest batec per protegir el català, l'hem escoltat i ens hem pres aquesta demanda com un deure". Geis, ha parlat sobre la situació del català i ha indicat que "la situació és complexa. El darrer informe del Síndic de Greuges és contundent i preocupant, per tant, havíem de fer aquesta aportació des del Departament de Recerca i Universitats". La consellera ha detallat el procés que s'ha seguit per treballar en aquest pla, i ha explicat que el primer pas que van fer va estar la diagnosi, que n'hi ha permet constatar que en els estudis de grau el català és la llengua de docència majoritàriament emprada, en canvi, en els màsters hi ha molt marge de millora. "Tenim clar que tot això que proposem només té sentit si tothom es fa seu el pla i es compromet a aplicar-ho", ha conclòs.