En el marc del 20è aniversari dels atemptats de l'11-M a Madrid, diversos especials informatius han assenyalat la cobertura que en va fer TVE. En aquell moment la direcció d'informatius queia sobre Alfredo Urdaci, qui ha estat acusat de manipular la cobertura dels fets en favor de la versió que promovia la Moncloa. És a dir, que la culpa era d'ETA. Fins i tot, en els darrers dies s'ha publicat una entrevista a George Bush, president estatunidenc en el moment dels fets, que hauria estat retallada o omesa per mantenir la versió del govern de José María Aznar. Davant aquestes acusacions, Urdaci ha respost en una entrevista a El Debate, on afirma que ell no va manipular, ni molt menys va ometre l'entrevista i promet provar-ho.
"L'entrevista a Bush sí que es va emetre", ha sentenciat Urdaci, en ser preguntat sobre l'entrevista que va fer Lorenzo Milà al president estatunidenc just després de l'11-M. "El que em costa més imaginar és que algú que va fer una entrevista el 12 de març de l'any 2004, que l'envia i que s'emet, perquè faré l'impossible per demostrar que aquesta entrevista s'emet de 21:30 a 22:00 al Telediario, que en aquell moment era un telediari continu, 20 anys després recordeu que hi ha una entrevista que algú diu que no es va emetre i no vagi a la videoteca de la casa", ha retret el periodista.
"És curiós com aquí han començat dient que no es va emetre aquesta entrevista inèdita. Després, quan se'ls ha advertit que sí que es va emetre, no per mi, m'imagino que algú de la casa amb millor memòria que Lorenzo Milá, els ha dit 'escolta, us esteu equivocant', llavors diuen que no es va emetre íntegra. És clar, cap entrevista no s'emet íntegra", ha prosseguit Urdaci, qui a més ha qüestionat les motivacions de Lorenzo Milà per parlar d'aquesta entrevista: "Igual intenta superar el seu anunci que la covid era una simple grip".
Un atac coordinat
Aquests dies en què es compleixen 20 anys dels atacs, els detalls del que va succeir i com se'n va informar ha protagonitzat l'agenda informativa i això ha arrossegat a Urdaci. Tanmateix, el periodista sosté que podria haver-hi una intencionalitat en la seva retornada notorietat. "Sembla que hi ha alguna cosa coordinada (La Sexta i TVE). Han decidit anar tots dos pel mateix camí en una data tan assenyalada com aquesta. No crec en les coincidències. Suposo que tenen un interès comú", ha apuntat.
Per altra banda, Urdaci reconeix pressions de la Moncloa, però sosté que no va cedir i no va censurar. A més, ha retret que altres mitjans van apuntar a ETA en la seva cobertura. Posa d'exemple, El País: "El fet que haguéssim sortit a les 21:00 de la nit del dia 11 dient que era ETA, com, d'altra banda, estava dient El País a la seva primera pàgina, no m'impedeix reconèixer que es va fer una tasca extraordinària". Tanmateix, El País va apuntar a ETA només en la seva edició especial, posteriorment van assenyalar Al-Qaeda.
Retorn a TVE
Després de les eleccions del 2004, el govern socialista va acabar destituint Urdaci, qui va agafar una excedència de deu anys i fa poc s'ha tornat a reincorporar. Tot i que per la seva reincorporació han intervingut els tribunals, ja que la petició la va fer l'any 2014. Tanmateix, RTVE va denegar la seva sol·licitud argumentant prioritats en altres readmissions i la manca de vacants en la seva categoria. La situació es va intensificar el 2020 quan, després de sis peticions de readmissió rebutjades, Urdaci va presentar una demanda judicial. La batalla legal va concloure el juliol de 2023, quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictaminar que RTVE havia de complir la sentència i readmetre el periodista, a més d'indemnitzar-lo pels salaris no rebuts des del 2015.