La flamant presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), María Isabel Perelló Doménech, s’haurà d’arremangar de valent per posar al dia l’òrgan de govern dels jutges, bloquejat des de fa cinc anys, amb efectes directes a la ciutadania, que ha vist com s’eternitzen els seus litigis. Sense temps per a situar-se, Perelló haurà de fer un discurs d’urgència per a l’obertura de l’any judicial, convocada per a aquest dijous, l’endemà del seu nomenament com a presidenta del Poder Judicial. Una de les urgències del nou CGPJ és cobrir les 102 vacants pendents en els principals òrgans, a més d’aconseguir més recursos per als jutjats d’arreu de l’Estat espanyol, col·lapsats de forma endèmica.
Són: 29 al Tribunal Suprem; 2 a l’Audiència Nacional; 40 a Tribunals Superiors de Justícia, i 31 a Audiències Provincials, segons dades facilitades pel CGPJ a ElNacional.cat. Els nomenaments d’aquests càrrecs necessitaran ara els vots de 3/5 parts dels 20 membres del consell, a més de complir altres condicionants acordats pel PSOE i el PP per desbloquejar la renovació del CGPJ.
Vuit presidències de TSJ
Del total d'aquests càrrecs, s’ha de convocar les places per escollir 8 presidències de Tribunals Superiors de Justícia amb el mandat caducat. Són: Catalunya, Andalucía, Castella-La Mancha, Castellà Lleó, País Valencià, Madrid, Múrcia i La Rioja. En el cas català, el magistrat Jesús Maria Barrientos, membre de l’associació judicial Francisco de Vitoria, va ser elegit president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 28 de gener de 2016 i hauria d’haver-se renovat el seu càrrec el 2021; és a dir, porta quasi tres anys amb el mandat caducat. El càrrec de president d’un TSJ no es limita a temes governatius, sinó també té la potestat de presidir tots els judicis penals d’aquest òrgan. Tot i que exigeixen la despolitització de la judicatura, les principals associacions judicials -l’Associació Professional de la Magistratura (APM) i Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJxD)- negocien el repartiment d’aquests càrrecs principals. Amb tot, gran part dels 5.300 jutges que exerceixen a l’Estat espanyol no estan associats.
Calen 350 places de jutges a l'any
El CGPJ nomena els càrrecs discrecionals dels principals òrgans judicials, però la partida pressupostària per dotar de recursos tots els jutjats és competència del Ministeri de Justícia. Per exemple, el govern espanyol del PSOE s’ha negat a aprovar un complement salarial pels jutges i funcionaris judicials que treballen a Catalunya, com tenen altres comunitats. Entitats i associacions conservadores ho van reclamar per la suposada perillositat de treballar al nostre país per l’independentisme català. El president Barrientos, però, ho ha exigit per l’elevada feina que suporten jutges i jutgesses a Catalunya, a més de denunciar la "passivitat" del Ministeri de Justícia davant la manca de jutges a Catalunya. Res s'ha corregit des del govern espanyol.
A l’estiu, la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va fer públic el Pla Estratègic per al decenni 2024-2033, un informe que xifra en 350 les places de jutge que calen anualment fins al 2033. És a dir, afirma que haurien de convocar-se anualment durant els pròxims deu anys per poder cobrir les vacants per jubilació, defunció i renúncia que es vagin produint.
A l’informe, s’hi precisa que a 24 de juny de 2024, el nombre de places en jutjats i tribunals ascendeix a 5.854, de les quals 3.938 són places en òrgans unipersonals (4 de les quals no han entrat en funcionament encara) i 1.916 en òrgans col·legiats. Un nombre de places que es considera “manifestament insuficient”, i més quan es detalla que hi ha 202 els òrgans en els quals s'ha acordat alguna mesura de reforç.