Davant el vet que el PSOE, el PP i Vox van imposar sobre la llei d'amnistia presentada a la Mesa del Congrés per part dels partits independentistes, Òmnium Cultural ha organitzat aquest dimecres un debat telemàtic amb diversos juristes catalans i espanyols en què s'ha desmentit que hi hagi verdaders motius jurídics darrere.

Al debat hi han participat l'exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías; el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo, i la directora general de Drets i Assumptes Constitucionals de la Generalitat, Dolors Feliu Torrents. També hi estava convidat el magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, però finalment no hi ha pogut participar.

Tots tres han denunciat que és fals que la llei d'amnistia fos inadmesa per la Mesa per la seva suposada inconstitucionalitat. Feliu ho ha argumentat traient sentències del Tribunal Constitucional que "deien expressament que l'amnistia no podia ser comparada amb l'indult i que no hi havia cap impediment a la Constitució per fer-la".

Els juristes debaten sobre el vet a la llei d'amnistia / Foto: Òmnium Cultural

Feliu s'ha pronunciat així responent també l'informe que van emetre els lletrats de la Cambra espanyola, en què es valorava la proposta dels grups independentistes com la "concessió d'un indult general que afecta a una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma" i que, per tant, "entraria en una contradicció palmària i evident amb l'article 62 de la Constitució". Tant la mateixa Feliu com Urías i Pérez Royo han insistit que l'amnistia proposada pels grups independentistes no té res a veure amb l'indult i que es regeix per unes altres normes.

"L'amnistia és un acte d'Estat, l'indult és un acte de govern. S'hauria de poder veure on queda la majoria de la societat [representada al Congrés dels Diputats] respecte l'amnistia, que no la representa el govern", ha valorat Pérez Royo. "Des del punt de vista jurídic i polític, la llei d'amnistia s'hauria de debatre i aprovar", ha reivindicat.

Per la seva banda, Urías ha afirmat que la decisió de la Mesa és política, no jurídica, i ha recordat que l'informe dels lletrats no és vinculant. "Només els ha servit d'excusa perquè el que hi ha és una clara falta de voluntat política". En línia amb el que ha dit Pérez Royo, Urías ha insistit que "a cap lloc de la Constitució hi ha la prohibició expressa d'una llei d'amnistia". 

Noves normes per a Catalunya

Els juristes també han criticat el nou paradigma normatiu creat a Catalunya arran del procés independentista. Pérez Royo ha situat l'origen en la victòria de José María Aznar l'any 2000 i el seu vet al pla Ibarretxe. "Va ser quan el PP va començar a utilitzar l'estratègia de decidir que es debatia i que no es debatia als Parlaments", ha subratllat. 

En aquest sentit, Feliu ha carregat contra les actuacions de la justícia espanyola respecte el tercer grau i els permisos dels presos polítics i ha negat que res d'això tingui a veure amb el dret, sinó que ho ha titllat de repressió.