Pere Aragonès i Íñigo Urkullu defensaran a Brussel·les una proposta per regular l'autodeterminació a la UE, tal com ha anunciat aquest dimarts la secretària general d'Acció Exterior del govern basc, Marian Elorza. Concretament, el president de la Generalitat i el lehendakari intervindran dimecres vinent en un fòrum organitzat al Parlament Europeu pel grup d'eurodiputats Caucus per l'Autodeterminació —amb membres dels grups parlamentaris dels Verds/ALE, els liberals i l'esquerra unitària—. En el debat també hi participarà el president de Còrsega, Gilles Simeoni, i experts com Elisenda Casanas, Zelai Nikolas, Marc Sanjaume, Maite Zelaia i Mario Zubiaga.
El fòrum tindrà lloc el pròxim dimecres 31 de gener a la tarda i servirà per presentar-hi una proposta de reglament per "regular les condicions per a l'exercici democràtic del dret d'autodeterminació a la UE". Segons ha precisat Elorza, es tracta d'un projecte d'esborrany de reglament elaborat a petició de diversos grups de l'Eurocambra.
Demanar suport a l'oficialitat del basc
Cal recordar que al Congrés dels Diputats, el PSOE ja va tombar la petició del PNB d'incloure l'autodeterminació a la Constitució. Els nacionalistes bascos pretenien crear una disposició addicional que fixés que "la plena realització dels drets històrics del poble basc, com a manifestació institucional del seu autogovern, s'exterioritza mitjançant el dret a decidir de la seva ciutadania, lliurement i democràticament representada, essent el seu exercici pactat amb l'Estat". La formació liderada a la cambra baixa espanyola per Aitor Esteban també volia reformar l'article 2 de la Carta Magna per canviar el terme "nacionalitats" per "nacions" i eliminar la referència a la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", alhora que volia limitar la inviolabilitat del rei, que se suprimís l'article 155 i descentralitzar el poder judicial. També advocaven per eliminar la defensa de la "integritat territorial i l'ordenament constitucional" de les funcions de les Forces Armades, ja que són qüestions que en una democràcia "es tutelen pels tribunals de justícia".
Abans d'intervenir en el fòrum, Urkullu viatjarà dilluns a Brussel·les i es reunirà amb el vicepresident europeu de Promoció de l'Estil de Vida Europeu, el grec Margaritis Schinas, que és el responsable en matèria de migració i asil (amb competències en educació i cultura). La trobada servirà perquè el lehendakari li presenti el "model basc d'acollida" i les iniciatives que contempla per garantir la integració social de persones migrades i necessitades de protecció. Així mateix, aprofitarà per demanar el suport de la Comissió Europea a la demanda de l'oficialitat del basc a la UE —que inclouria també el català i el gallec—. L'endemà, Urkullu s'entrevistarà amb la vicepresidenta de Democràcia i Demografia, la croata Dubravka Šuica, amb la que compartirà les propostes de la Iniciativa de Regions Europees amb Competències Legislatives (RLEG, liderada pel País Basc) —amb l'objectiu de garantir la participació d'aquestes regions en el procés de decisió de les polítiques del bloc comunitari—. A la tarda, el lehendakari es reunirà amb la comissària de Cohesió i Reformes, la portuguesa Elisa Ferreira, per presentar-li iniciatives recents de la Comissió Arc Atlàntic sobre l'impuls de la Macrorregió Atlàntica i demanar-li el seu suport.