El lehendakari, Íñigo Urkullu, sosté que l'actual moment polític "obre una nova oportunitat" per avançar en el caràcter plurinacional de l'Estat i en el desenvolupament de l'autogovern de les nacions històriques que en formen part, com Euskadi o Catalunya, sense necessitat de modificar la Constitució: en una tribuna publicada en El País aquest dijous, Urkullu proposa una "convenció constitucional" que permeti pactar "una interpretació de la Constitució sobre allò que no ha resolt": la qüestió territorial", i sense que hi hagi modificació prèvia de la Carta Magna.
Urkullu, del PNB, que tot just ahir va mantenir una conversa telefònica infructuosa amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, en el marc de la ronda de contactes del líder 'popular' per als suports a la seva investidura, ha explicat en el seu article que la figura de la "convenció constitucional" és un recurs utilitzat en la cultura política anglosaxona i per a la seva aplicació a Espanya "no hi hauria impediment". Es tractaria, diu, d'una convenció constitucional "limitada o específica" per actualitzar la interpretació de la Constitució sobre la qüestió territorial. "No seria una fórmula màgica ni un camí expedit, però podria obrir noves possibilitats de desenvolupament futur", subratlla.
Estat plurinacional
Segons ha expressat Urkullu, les eleccions generals del passat 23 de juliol "van ratificar la diversitat i pluralitat a l'Estat" i ara, en conseqüència, és "oportú" abordar dues preguntes "vigents": "Per què en un Estat només pot haver-hi una nació? I per què l'Estat espanyol no pot ser plurinacional, com ho va ser en la pràctica fins al segle XVIII?".
A parer del lehendakari, la Constitució del 1978 va intentar obrir un camí en aquest sentit, però que hi ha hagut successius intents d'involució i retallar, com el famós "cafè per a tots" de la Transició —que qualsevol regió de l'Estat pogués constituir-se com a comunitat autònoma, tot i que no tingués un sentit històric— o les "invasions de competències" de les comunitats autònomes amb el beneplàcit d'un Tribunal Constitucional "amb un prestigi que no era ja el que va tenir en un primer moment". De forma que, afirma Urkullu, va quedar tot només en una "descentralització política i administrativa", però sense fer-ho amb el poder judicial, sense fer del Senat una "autèntica Cambra territorial" i amb un TC "àrbitre entre l'Estat i les comunitats [...] sense representació directa i real de les comunitats autònomes".
Compliment dels estatuts i "lleialtat recíproca"
En opinió del lehendakari, aquesta iniciativa "nova i viable" que proposa implica un doble pacte: un acord de bases per a la convocatòria i desenvolupament de la convenció sobre l'autogovern —incloent principis com el compliment íntegre dels estatuts i la bilateralitat— i celebrar una convenció en el termini d'un any per "analitzar l'abast actual i futur de la disposició addicional primera de la Constitució, l'autogovern de les comunitats d'arrel foral i fins i tot el de les nacionalitats històriques".
Urkullu entén que ara s'obre la possibilitat d'"evolucionar progressivament" si bé és conscient que el pacte "no es pot imposar a l'Estat". "Les dues parts han d'estar d'acord i han d'actuar amb un compromís de lleialtat recíproca. No volem imposar res a ningú, però tampoc podem acceptar que s'impedeixi al poble basc manifestar la seva voluntat", assenyala en l'article.