El lehendakari Íñigo Urkullu ha retret aquest dimecres a Junts per Catalunya el que ha descrit com a “canvis de criteri” respecte a la llei d’amnistia que ahir els set diputats independentistes van rebutjar al Congrés. Urkullu ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el president Pere Aragonès al Parlament Europeu, amb qui aquesta tarda de dimecres participarà al caucus per l’autodeterminació, defensant aquest dret dels pobles. El president basc ha lamentat, així, que els juntaires, que “durant setmanes han defensat que la proposició de llei d’amnistia era bona” hagin anat “canviant de criteri”, fet que va culminar ahir dimarts amb el seu vot negatiu a l’amnistia, que ara torna a la Comissió de Justícia del Congrés i obliga el PSOE a negociar-ne canvis si vol aprovar-la. Urkullu ha descartat que aquest viatge a Brussel·les pugui ser l'escenari d'una trobada amb el president Carles Puigdemont. Al mes de setembre, el líder del PNB, Andoni Ortuzar, sí que es va reunir a Waterloo amb el president a l'exili. Tots dos es van tornar a trobar a l'octubre, després de la investidura fallida de Feijóo, en aquest cas al Parlament Europeu.
Urkullu ha remarcat aquest dijous que la llei és “controvertida” i ha recordat les seves paraules mesos enrere, quan va demanar que anés més enllà d’un pacte per la investidura de Pedro Sánchez. Concretament, a principis d’octubre del 2023, el lehendakari va demanar que aquesta llei “tingués la premissa de mirar retrospectivament el que va passar el 2017, i que mai s'havia d’haver judicialitzat el conflicte”. Per tot plegat, no ha amagat la seva preocupació per l’estabilitat i la governabilitat d’aquesta legislatura, que tot just comença, i que de moment ja ha patit dues votacions d’infart. En aquest sentit, el jeltzale ha aventurat que el no de Junts a l'amnistia podria afectar altres "reptes" als quals s'enfronta el govern de coalició, com és la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, on Sánchez tornarà a necessitar els partits que el van investir president.
Preocupació per l'estabilitat de la legislatura
Amb tot, preguntat per si veu la legislatura en risc, Urkullu ha estat prudent, assegurant que això dependrà del govern espanyol, recordant alhora que una nova convocatòria d'eleccions generals no és possible a curt termini. Això és així perquè la Constitució estableix que el president no pot convocar-les fins que no hagi passat un any des de l'última dissolució de les Corts, que en aquest cas va ser el 29 de maig, l'endemà de la gran patacada dels socialistes a les eleccions municipals i autonòmiques i quan Sánchez va convocar per sorpresa les generals del 23 de juliol.