Preguntat pel referèndum d'autodeterminació que reclama l'independentisme català, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha assenyalat que hi ha recorregut en la interpretació de la Constitució per fer "consultes pactades" i ha indicat que no entén "que hi hagi por a un exercici de sondejar la ciutadania". Urkullu, que ha participat aquest dimecres en una trobada organitzada pel Diario Vasco per fer una anàlisi de l'actualitat i respondre preguntes, ha valorat que si es vol exercitar la política amb voluntat d'acord i respectant els marcs legals, "hi ha camins per facilitar que la ciutadania s'expressi lliurement".
Les paraules del líder del govern basc arriben després que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, hagi assegurat que el referèndum que demana l'independentisme català a canvi d'investir-ho "no hi cap a la Constitució", com el mateix lehendakari ha assenyalat en la seva intervenció aquest dimecres. Així i tot, Urkullu veu que "hi ha recorregut en la interpretació de la Constitució o bé per a la celebració de consultes pactades", i ha assenyalat el model que existeix al Regne Unit o a la "llei de claredat" del Canadà, aplicada amb el Quebec.
La "convenció constitucional" a la manera anglosaxona
No és la primera vegada que Urkullu es pronuncia sobre una reinterpretació de la Carta Magna espanyola per abordar qüestions territorials: a l'agost, el lehendakari va publicar una tribuna en la qual es pronunciava a favor d'una "convenció constitucional", a la manera de la cultura política anglosaxona, de forma que es pogués pactar una nova "interpretació de la Constitució" sense modificar-la per tractar "allò que no s'ha resolt". Urkullu plantejava l'opció amb la voluntat d'avançar en el caràcter plurinacional de l'Estat, però també seria quelcom aplicable a permetre les "consultes pactades" a les quals ha fet referència aquest dimecres. Segons va expressar el lehendakari, les eleccions generals del passat 23 de juliol "van ratificar la diversitat i pluralitat a l'Estat" i ara, en conseqüència, és "oportú" abordar dues preguntes "vigents": "Per què en un Estat només pot haver-hi una nació? I per què l'Estat espanyol no pot ser plurinacional, com ho va ser en la pràctica fins al segle XVIII?"
Una amnistia de llarga mirada
Amb relació a una possible amnistia ha indicat que el plantejament ha de tenir la premissa d'"intentar revertir en la mesura del possible el que va passar el setembre i l'octubre del 2017" a Catalunya. Hi ha persones que han complert condemnes i d'altres que estan fora del territori, i per això "revertir això és difícil, si no impossible, en alguns casos", ha indicat. Urkullu ha considerat que l'amnistia ha de tenir la base d'una mirada de llarg recorregut i no només per beneficiar l'elecció del president del govern estatal, i en aquesta mirada llarga "suposa" que "arribarà el moment d'abordar d'altres lleis com la Llei d'Enjudiciament Criminal o el Codi Penal", no només l'amnistia. De fet, el lehendakari ja es va pronunciar aquesta setmana sobre l'amnistia en aquest sentit, en considerar que "hauria de tenir una gestió basada no en l'elecció del president, sinó en un exercici de restitució del que mai degué ser. Existeix la possibilitat que allò que es va judicialitzar es desjudicialitzi", va assenyalar.