L'absència dels reis d'Espanya a la inauguració de la catedral de Notre-Dame de París aquest dissabte, cinc anys i mig després de l'incendi, està generant molt de debat. Ni des de la Casa Reial ni des de la Moncloa no han donat cap mena d'explicació per justificar-la. Una situació que ha provocat fortes crítiques del PP. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, l'ha titllada de "vergonya" a través d'un missatge a les xarxes. Tant el govern espanyol com el Ministeri d'Exteriors han descarregat la responsabilitat de la incompareixença de representació espanyola sobre el ministre de Cultura, encapçalat per Ernest Urtasun. Fa unes setmanes, l'Elisi va cursar les invitacions "indelegables" de la cerimònia de Notre-Dame per al ministre i els reis Felip VI i Letizia. Urtasun no va poder assistir a l'acte per "agenda", ja que tenia una qüestió familiar. De fet, a les 18.30 h de dissabte va assistir a una funció del Circ Mundial. Una decisió que va condicionar la presència dels monarques, que tant dins com fora de l'Estat espanyol ha de ser referendada pel govern espanyol.
Absència a Notre-Dame sense justificació
La decisió de no assistir-hi d'Urtasun, que és la del govern espanyol, va condicionar la dels reis, tot i que des de la Zarzuela tampoc no es va moure fitxa per canviar la situació. Les invitacions per al ministre eren "intransferibles", per aquesta raó no se'l va substituir per cap altre ministre, ja que els reis han d'anar acompanyats d'algun membre del govern espanyol. Des del ministeri de José Manuel Albares apunten que "si no hi anaven ells, no hi podia anar ningú en lloc seu". Tanmateix, la presència dels reis a la inauguració de la catedral parisenca, que va tenir membres de les cases reials europees i líders de diversos països europeus, mai no va constar a la seva agenda. Segons apunta El Mundo, des del Ministeri d'Exteriors asseguren que "no han rebut cap consulta sobre les invitacions".
Segons aquestes informacions, des de Casa Reial tampoc van informar Albares sobre la possibilitat d'anar a l'acte, i el ministeri de Cultura tampoc va gestionar la seva presència. La mala gestió de totes les parts implicades es va traduir en el fet que l'Estat espanyol no tingués cap representació a un dels actes internacionals més importants de l'any. El departament d'Urtasun rebutja la culpabilitat de l'absència dels reis i simplement defensen que van justificar correctament els motius pels quals el ministre no hi assistiria. Tanmateix, no hi ha una resposta clara que justifiqui l'absència de l'Estat espanyol a París, però semblaria que l'ala socialista del govern espanyol en responsabilitza Urtasun.
Presència de tres cases reials catòliques
L'absència dels reis espanyols encara es va veure més accentuada per la presència de representants de tres de les quatre cases reials catòliques d'Europa, Bèlgica, Luxemburg i Mònaco. A la cerimònia van assistir Felip i Matilde de Bèlgica, Enric i Maria Teresa de Luxemburg i Albert de Mònaco, així com el príncep Guillem de Gal·les i Mulay Rachid, germà del rei del Marroc.
A més, també hi van ser convidats el president electe dels Estats Units, Donald Trump, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el president d'Itàlia, Sergio Mattarella, i la primera ministra, Giorgia Meloni, així com els presidents d'Alemanya, Polònia, Croàcia, Bulgària, Estònia, Finlàndia i Lituània, entre altres.
Les crítiques del PP
La manca de representació espanyola a la inauguració de Notre-Dame ha provocat les crítiques del PP. En una publicació al seu compte d'X, Feijóo assegurava que "l'absència d'Espanya a la reobertura de la catedral de Notre-Dame és una vergonya per al nostre país. Una vegada més, el govern espanyol no està a l'altura de la societat a la qual ha de servir".
En la mateixa línia es va manifestar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va parlar de "pena i decepció" i va afegir que "el govern espanyol prefereix aïllar el nostre país que reconèixer la veritat: les arrels cristianes d'Europa".